QUAN

Quan pronuncio la paraula Futur
la primera síl.laba pertany ja al passat.

Quan pronuncio la paraula Silenci,
el trenco.

Quan pronuncio la paraula Res,
construeixo quelcom que no quep en cap no-existència.

YO

"Puesto que yo soy imperfecto y necesito la tolerancia y la bondad

de los demás,también he de tolerar los defectos del mundo

hasta que pueda encontrar el secreto que me permita ponerles remedio."

                                                                 Mahatma Gandhi

VALORAT

Valorat. El primer que has de fer és reconèixer i fer ressaltar les qualitats i caracteristicas positives de la teva personalitat. Has de creure que ets una persona molt especial que mereix compartir la teva vida amb algú que et respecti, estimi i valori. Sigues autentica i mostrat com ets.
Perdona. Decideix perdonar a les persones que et van afectar, fent que construïssis una cuirassa emocional per protegir-te del dolor i la traició en una nova relacion. Omple’t d'amor i perdona, perquè puguis passar pàgina i guarir del teu cor.
Deixa d'esperar. Viu la teva vida amb entusiasme. No repeteixis els errors del passat. Aprèn alguna cosa de cada relació fallida que vas tenir i no repeteixis la mateixes actituds o comportaments del passat.
Irradia optimisme i entusiasme. Accepta la teva vida tal i com és, sol així podràs fer els petits canvis que et permetin tenir l'existència que desitges.
No permetis que la solitud et porti a involucrar-te en una relacion sense que existeixi amor veritable. Ets una persona molt especial i mereixes tenir una vida plena!

Deixa anar el passat, deixa de preocupar-te pel futur, viu el present, la vida és meravellosa.

AQUESTA NIT

Aquesta nit voldria ésser guardiana de far,

vigilant nocturna, faronera solitària.

Sorra de rellotge esmunyint-se

per l´embut de vidre.

Ombra, oblit i engruna.

Estel fugaç d´anada i tornada,

cuca de llum minúscula

en un mur de pedra antiga.

Aquesta nit ...

ja voldria ésser demà.

EL MEU AMPAR

Avui mirant el mar...

La vida passa en un instant, trosset de llum, que només en un moment ja no existeix, marxa amb el vent i queda en un no res.

Poques coses ens resulten tant rellevants.

Se que he de partir sense avisar i poc he de portar,

un caminar lleuger trobar un refugi i oblidar les penes i tristeses.

El mar i les ones m’estaran esperant, i els meus peus mullats

restaran a la vora del cel i el sol acompanyant-me per sempre.

I així quan vegis el mar, t’alegrarà el cor,

les ones et saludaran en trencar als teu costat

i el sol vermell del capvespre et farà sentir-me prop i somniar amb mi.

El meu empar serà fresc i acollidor, sense pors ni dolors.

I si tu vols,trobaràs un trosset de mì,

que et sabrà a candor i pau.

DICES LO MEJOR CUANDO NO DICES NADA

Es asombroso como

le sabes hablar a mi corazón.

Sin decir una palabra

puedes iluminar la oscuridad

Por mucho que lo intente,

nunca podría explicar

lo que oigo cuando

no dices nada.

La sonrisa de tu cara

me dice que me necesitas

La sinceridad tus ojos,

dice que nunca me dejarás

La fuerza de tu mano

me dice que me agarrarás

siempre que me caiga.

Dices lo mejor,

cuando no dices nada.

Durante todo el día oigo

a la gente hablar alto

Pero cuando me abrazas,

no puedes oír la multitud

Por mucho que lo intenten,

no sabrían decir

qué se han estado diciendo

tu corazón y el mío.

Dices lo mejor, cuando no dices nada,

dices lo mejor, cuando no dices nada.

La sonrisa de tu cara

La sinceridad de tus ojos

La fuerza de tu mano

déjame saber que me necesitas.

PORQUE ME AMASTE

Por todas esas veces que estuviste detrás de mi
Por todas las verdades que me hiciste ver
Por toda la alegría que trajiste a mi vida
Por todo lo malo que cambiaste a bien
Por cada sueño que hiciste realidad
Por todo el amor que encontré en ti
Siempre te estaré agradecida, amor

Tú eres aquel que me animo
Que nunca me dejo caer
Tú eres aquel que vio a través de mi
Tú fuiste mi fuerza cuando estaba débil
Fuiste mi voz cuando no pude hablar
Mis ojos cuando no podía ver
Viste lo mejor dentro de mi
Me alcanzaste cuando no podía llegar
Me diste fe porque creías en mi
Soy todo lo que soy
Porque me amaste

Me diste alas y me hiciste volar
Tocaste mi mano y yo pude tocar el cielo
Perdí mi fe, y tu me la devolviste
Dijiste que ninguna estrella estaba tan lejos de alcanzar
Estuviste conmigo y estuviste firme
Tuve tu amor y lo tuve todo
Estoy agradecida por cada día que me distes
Tal vez no sepa mucho
Pero se que esto es verdad
Fui bendecida porque fui amada por ti

Tú fuiste mi fuerza cuando estaba débil
Fuiste mi voz cuando no pude hablar
Mis ojos cuando no podía ver
Viste lo mejor dentro de mi
Me alcanzaste cuando no podía llegar
Me diste fe porque creías en mi
Soy todo lo que soy
Porque me amaste

Tú siempre estuviste ahí para mi
El suave viento que me cargo
Como una luz brillando en la oscuridad tu amor entro a mi vida
Tu has sido mi inspiración
A través de las mentiras tu fuiste la verdad
Mi mundo es un mejor lugar gracias a tí

Tú fuiste mi fuerza cuando estaba débil
Fuiste mi voz cuando no pude hablar
Mis ojos cuando no podía ver
Viste lo mejor dentro de mi
Me alcanzaste cuando no podía llegar
Me diste fe porque creías en mi
Soy todo lo que soy
Porque me amaste

Lyrics: Because You Loved Me

ENVEJO

Diria que el cel es desgasta, de tant mirar-lo, dia rere dia,
nit rere nit.

I tanmateix, no cesso de mirar-lo envoltada en el silenci
i en la foscor, en la llum o en la pluja.

Així, la solitud em transporta als diferents sons i imatges,

i el meu pensament, a vegades, em fa tornar,

a aquells dies en què estaves a prop.

Em sento completament propietària de mi, propietària
dels meus sentits, de la meva pau.

Segueixo en els meus paisatges, en el meu mar,
en els meus dies, en les meves nits,

en l'aire i en la pluja que em venen a acariciar.

Entre els núvols, que de vegades, són de colors,

m'evadeixo de la meva realitat...

que a estones odio i que d'altres recordo amb tendresa.

Nostàlgia d'hores passades, desigs de somnis per venir...

Avui plou, i la llum verd groguenca em fa sentir especial.

Envejo l'aire... en seu anar i venir.

La pluja que cau i retorna per fer altre cop el mateix camí.

Intento com ells, així, com per casualitat,
però sabent el que busco, trobar el meu veritable jo,
aquest que pensa, analitza, somia

i imagina constantment ....... per descobrir mica en mica,

cap a on es dirigeix.

Tant mateix, desprès, el deixaré que s'enfonsi en les aigües
del meu mar, o que voli com les fades cel enllà,
i demà tornaré buscar-lo.

I ja veus aquesta nit, altra vegada et recordo...

com tantes nits succeeix, en veure aquestes estrelles llunyanes,

que com tu, mai no he arribat a tocar.

EN QUIN ESTEL SERÀ

He creat un àngel verd i gris, que es passeja de nit, no el puc veure.
Està on diuen que hi ha la llum , on acaben els somnis de la
realitat, on s'escapen els nens si no volen més,
on s'ofeguen els crits de la meva meitat.
He creat un àngel verd i gris,
de vegades li parlo baixet, per si està.
El busco pel carrer en caminar.
De vegades el trobo a faltar si tu no estàs,
de vegades he de fugir, perquè no puc més.
En quin estel serà per cuidar d'ell.
En quin estel estarà el meu dolç cor, per què em roba la vida, la raó.
Digue’m qui vindrà a ocupar el seu lloc, per què els meus
somnis es trenquin de cop.

A CADA PAS

Volem un món transparent, a la nostra mida, apartat de dolor.
Però això no existeix.
Dubtem de quin és el camí que hem d’agafar
ens agradaria saber si serà  el correcte, o potser ho era el que hem deixat.

Perquè se’ns fa més feixuc mirar endavant que quedar-nos aturats, o mirar enrera.

És com voler saber quin serà l’arbre més adequat que ens ha de donar aixopluc.
I ens preguntem que cal dur d'equipatge per fer-ho.
Perquè?
Són limitacions que ens creem en forma de pors, dubtes, i inseguretats per l’incertesa de no saber el que o el com, fins que arribem a destí.

Hem de tenir prou amb nosaltres mateixos.

En totes les nostres respostes hi ha el nostre aprenentatge quotidià , tant simple com saber que el camí l’anem fent nosaltres a cada pas.

MANS

Mans perdudes ... menudes,

tendres i dolces mans,

sempre demanen ajuda

quan sóm infants

Mans despertes ...

inquietes,

que demanen i donen .... que venen i van,

tot explorant els cossos ,
les mans dels amants.

Mans amb saviesa ..., tremoloses,

colpides pel pas dels anys

demanen ajuda

quan ja som més grans.

HI HA UN LLOC

Hi ha un lloc...
on el sol i la lluna esmorzen plegats,
on el blat i l'onada ballen al mateix compàs,
on el núvols m'acotxen les llargues nits d'hivern,
on les làgrimes mai no es perden, són estels per sant llorenç,
on els batecs del cor em marquen les hores,
on les hores s'aturen per fer el dia més llarg,
on els pensaments no són pas flors de temporada,
on els somnis segueixen amb la llum de l'albada,
on el sol em desperta tots els meus sentits,
on la lluna blanca em recita poemes,
on puc tocar el cel amb la punta dels dits,
on la terra és muda amb el seu vestit verd,
Hi ha un lloc...
I duu el teu nom.

SENSE CLAUDICAR

Si entreveus clarament un somni en el teu horitzó,
però et sembla que s'allunya en lloc d'apropar-se,
tingues la certesa de què si continues buscant les estrelles,
elles seràs teves molt aviat.
Persegueix, sense claudicar, tots els teus somnis.
La teva vida es veurà enriquida, les portes se t'obriran i assoliràs cada una de les teves metes.

ENCARA i MÉS ENCARA

Que deixi de lluir
el sol que tot ho amara
i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que deixés de florir
la lluna en la nit clara
i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que el riu que va a la mar
tornés a la muntanya
i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que el dia es faci nit
quan la vida s'acaba
i jo t'estimaré
encara i més encara.

                         

                  

PRESENT

Què s'amaga sota la catifa?
Sota els coixins del sofà,
sota aquell racó ocult,
sota.... d'aquell lloc on mai acostumes a mirar?
i sota els teus pensaments?
No busquis més és aquí on està la resposta de totes les teves preguntes.
Estan en el món i en la llibertat que és el contrari de la realitat.
Som nosaltres qui ens la donem, i  la fi qui la trobem.

I sóc capaç de mirar a través del meu propi pensament i estar disposada a no basar-me en cap establiment anterior per a poder observar-la, gaudir-la i aprendren d'ella.
Perque vull veure, presenciar i sentir, el nou, i inesperat,
present!!!

ESTARÉ JO

Tot el poder de la vida resideix en el moviment de la teva respiració, igual que tot el poder del mar està en cada onada.
No jutgis el que és invisible per a tu, o, en cas contrari, mai ho podràs veure.
No hi ha realment un món, només hi ha el teu món.
En el silenci de la nit, en el misteri que surt de l'ànima i ho pinta tot amb el seu color màgic,
en el cor del vent que et pren sencera i et duu lluny,
en aquest lloc de la ment on la lluna brilla,
allà estaré jo.

EXPERIÈNCIA D'INTIMITAT

Caminar descalça per la platja, respirar, conversar amb els arbres, contemplar un cel estrellat, posar rumb a cap part, somriure perquè si...tots apreciem aquests moments d'intimitat, de no timidesa, on no ens  guardem res, on  descansar en un sentiment d'amor, de gratitud, i de plenitud... Perquè no sóc capaç de viure així cada instant, en cada experiència?
La resposta està en la meva ment. D'alguna manera controlo i decideixo com, quan i on permeto obrir-me a una experiència d'intimitat.
M'agrada veure com cau la tarda. M'agrada veure com arriba la nit. Des de la meva finestra contemplo l'espectacle.... Un llindar indefinible en el qual percebeixo de nou aquest instant etern... Després de la línia del crepuscle, milers de llums s'encenen i les ciutats replandeixen. Allà baix, milions d'éssers humans realitzant aquest gest quotidià, sense adonar-se que és un tribut a ella. Cada jornada, a hora foscant, fan clic en l'interruptor, honrant-la sense saber-lo. Altra dimensió està disponible quan arriba. Així que, demà, quan arribi l'hora d'encendre les llums, enrecordet i saluda-la. Dóna la hi  la benvinguda i permet que et dugui on ella vulgui.

L'EXISTÈNCIA

L'existència no té llenguatge...i si depens del llenguatge no podràs comunicar-te amb l'existència.
L'existència és un misteri, no pots interpretar-lo.
Si ho interpretes, ho perds.
L'existència pot ser viscuda, no pensada.
Se sembla més a la poesia que a la filosofia.
És un senyal, una porta.
Mostra, però no diu res.