Avui mirant el mar...
La vida passa en un instant, trosset de llum, que només en un moment ja no existeix, marxa amb el vent i queda en un no res.
Poques coses ens resulten tant rellevants.
Se que he de partir sense avisar i poc he de portar,
un caminar lleuger trobar un refugi i oblidar les penes i tristeses.
El mar i les ones m’estaran esperant, i els meus peus mullats
restaran a la vora del cel i el sol acompanyant-me per sempre.
I així quan vegis el mar, t’alegrarà el cor,
les ones et saludaran en trencar als teu costat
i el sol vermell del capvespre et farà sentir-me prop i somniar amb mi.
El meu empar serà fresc i acollidor, sense pors ni dolors.
I si tu vols,trobaràs un trosset de mì,
que et sabrà a candor i pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada