26.4.14
AMIC
Si em veus cansada , fora del sender ,ja gairebé sense
forces per fer el camí ...
Si em veus sentint que la vida és dura ,perquè ja no puc ,
perquè ja no segueixo ...
Vine a recordar-me com és un començament ,vine a desafiar-me
amb el teu desafiament.
Mou-me en l'ànima.
Torne’m l'impuls ,duu-me a mi mateixa ...
Jo sabré llavors encendre el meu llum ,en el temps fosc i
entre el vent fred .
Tornaré a ser foc de brases quietes que il·luminin i
revisquin el meu caminar pelegrí . Torna a murmurar aquella consigna del primer
pas per a un principi .
Mostre’m el que necessito per aixecar-me un cop he caigut .
Si em veus cansada fora del sender ,sense veure més espais
que el dels abismes .
Porte’m a la memòria que també hi ha ponts ,que també hi ha
ales que no
hem vist ...
Que anem armats de fe i de bravura ,que serem sempre el que
hem cregut .
Que som guerrers de la vida,i tot ens guia cap al nostre
lloc.
Que un primer pas i que un nou afany, ens porta a la manera
de no ser vençuts .
Que l'arbre es doblega , s'agita , s'estremeix, i es desfulla
però queda dret.
Que l'únic tros que dóna el endavant ,és aquell que cobreix
el nostre peu estès ...
Si em veus cansada , fora del sender ,solitaria i trista ,
trencada i ferida ,seu al meu costat , pren-me les mans, entra pels meus ulls
fins al meu amagatall .
I digue’m que es pot i insisteix : es pot ,fins que jo
entengui que puc fer el mateix.
Que la teva veu desperti , el cansament que en mi es va
quedar adormit .
I potser , si vols , deixe’m els teus braços ,per incorporar-me , nova i
decidida .
Que la unió és triomf quan anem tots dos amb la mateix empenta ...
Si em veus cansada , fora del sender ,porta la meva mirada
cap al teu camí ,fes-me veure les petjades , que allà estan marcades ,d'un pas
rere l'altre per on has vingut ...I vindrà amb tu una matinada ,la veu
insistent per a un nou inici .
Que obriré un altre rumb perquè sí he cregut ,que sempre es
pot , es pot ….Amic .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)