A CADA PAS

Volem un món transparent, a la nostra mida, apartat de dolor.
Però això no existeix.
Dubtem de quin és el camí que hem d’agafar
ens agradaria saber si serà  el correcte, o potser ho era el que hem deixat.

Perquè se’ns fa més feixuc mirar endavant que quedar-nos aturats, o mirar enrera.

És com voler saber quin serà l’arbre més adequat que ens ha de donar aixopluc.
I ens preguntem que cal dur d'equipatge per fer-ho.
Perquè?
Són limitacions que ens creem en forma de pors, dubtes, i inseguretats per l’incertesa de no saber el que o el com, fins que arribem a destí.

Hem de tenir prou amb nosaltres mateixos.

En totes les nostres respostes hi ha el nostre aprenentatge quotidià , tant simple com saber que el camí l’anem fent nosaltres a cada pas.

MANS

Mans perdudes ... menudes,

tendres i dolces mans,

sempre demanen ajuda

quan sóm infants

Mans despertes ...

inquietes,

que demanen i donen .... que venen i van,

tot explorant els cossos ,
les mans dels amants.

Mans amb saviesa ..., tremoloses,

colpides pel pas dels anys

demanen ajuda

quan ja som més grans.

HI HA UN LLOC

Hi ha un lloc...
on el sol i la lluna esmorzen plegats,
on el blat i l'onada ballen al mateix compàs,
on el núvols m'acotxen les llargues nits d'hivern,
on les làgrimes mai no es perden, són estels per sant llorenç,
on els batecs del cor em marquen les hores,
on les hores s'aturen per fer el dia més llarg,
on els pensaments no són pas flors de temporada,
on els somnis segueixen amb la llum de l'albada,
on el sol em desperta tots els meus sentits,
on la lluna blanca em recita poemes,
on puc tocar el cel amb la punta dels dits,
on la terra és muda amb el seu vestit verd,
Hi ha un lloc...
I duu el teu nom.

SENSE CLAUDICAR

Si entreveus clarament un somni en el teu horitzó,
però et sembla que s'allunya en lloc d'apropar-se,
tingues la certesa de què si continues buscant les estrelles,
elles seràs teves molt aviat.
Persegueix, sense claudicar, tots els teus somnis.
La teva vida es veurà enriquida, les portes se t'obriran i assoliràs cada una de les teves metes.

ENCARA i MÉS ENCARA

Que deixi de lluir
el sol que tot ho amara
i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que deixés de florir
la lluna en la nit clara
i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que el riu que va a la mar
tornés a la muntanya
i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que el dia es faci nit
quan la vida s'acaba
i jo t'estimaré
encara i més encara.