HI HA...

Hi ha persones que van fer somriure el meu cor.
Hi ha persones que sempre van estar i estant al meu costat.
Hi ha persones que quan vaig caure, i esperava que em trepitgessin, van ser de les poques que em van ajudar a aixecar-me.
Hi ha persones, que quan miro enrere, em fan sentir molta nostàlgia.
Hi ha persones que van fer que la meva vida fos diferent.
Hi ha persones que em van aconsellar quan em vaig sentir solament, i em van ajudar a entendre que no importa en quants trossos es va partir el meu cor.
Hi ha persones que em van donar força per a seguir endavant quan jo no estava molt animada .
Hi ha persones que vaig estimar i que segueixo estimant.
Hi ha persones que vaig abraçar i de les quals anyoro la seva escalfor.
Hi ha persones que solament he trobat en els meus somnis, però se que existeixen.
Hi ha persones que formen part del meu ésser, malgrat potser no ho saben.
Hi ha persones que em van ensenyar amb el seu exemple. 
Hi ha persones que trobo diàriament i no tinc l'oportunitat de dir-los tot el que sento.
Hi ha persones que gairebé no veig, però a les quals, quan ho faig, puc dir-los el que sento amb solament mirar-les als ulls.
Hi ha persones que es van oblidar l'importants que són per mi.
Hi ha persones que no saben l'importants que són per a mi.
Hi ha persones que em van danyar o em van ferir d'alguna forma, però van formar part de mi.
Hi ha persones que van destruir en segons la confiança que jo vaig construir en molt temps, quelcom em van ensenyar.
Són totes aquestes persones les quals han possibilitat que jo sigui avui la persona que sóc.

GRÀCIES !

Avui penso en tu i recordo quantes vegades has arribat d'improvís quan més et necessitava, quan generós has estat sempre amb el teu temps i com he pogut contar amb tu amb tanta llibertat.
Avui penso en l'alegria d'estar junts, com tot sembla encara més divertit al teu costat, i fins i tot, les coses senzilles es tornen especials perquè les compartim.
Avui penso quantes vegades vas creure en mi i, només per això, en lloc de renunciar a les meves metes, vaig tractar d'arribar a  elles amb més força.

No  vull d'oblidar-me també d'agrair a aquelles persones que amb la seva manera de ser, em van ajudar a ser més persona.
Aquelles que de manera inesperada  i oportuna, van saber escoltar-me comprensivament.
Aquells amb qui vaig compartir les meves estones de joc.
Aquelles que em van ajudar a desvellar la meva riquesa interior.
Aquelles que amb la seva gran bondat em va fer ser senzilla.
Aquelles que vaig descobrir un dia i es va quedar en mi.
Aquelles que, corregint-me amb afecte, em va ensenyar a caminar.
Aquelles que amb la seva vida incansable em va animar a lluitar.
Aquelles que sempre van esperar el millor de mi.
Aquelles que em van exigir sempre, fent-me més gran.
Aquelles que van necessitar de mi.
Aquelles que estant lluny, les vaig sentir prop.
Aquelles que amb el seu desacord, van descobrir la meva veritat.
Aquelles que sé que em volen i sempre m'esperen.
Aquelles que sempre em van animar a veure el cantó positiu.
Aquelles que em volen com sóc, animant-me a créixer.
Aquelles que amb la seva necessitat, van fer que em sentís única.
Aquelles que amb la seva experiència interior em van ajudar a conèixem més.

Gràcies !!

AL OBRIR ELS ULLS

La vida no és el que succeïx quan tots els teus plans es compleixen, ni el que passarà  quan tinguis això que tant desitges.
La vida és el que està passant en aquest precís instant.
Cada dia tens l'oportunitat de començar altra vegada.
Cada matí, a l'obrir els ulls, neixes de nou, reps altra oportunitat per a canviar el que no t'agrada i per a millorar la teva vida.

La responsabilitat és tota teva.

JO

Jo no sóc ningú, sóc simplement una versió diferent del que tu ets; altre ésser humà més entre milers de milions, però un que ha decidit ser lliure i recuperar tot el poder de la seva vida.

L'ALTRA VORA

Si mai no t'arrisques a perdre, mai no et dónes l'oportunitat de guanyar.
Si mai no afrontes la pena de partir, mai no coneixeràs l'alegria de la tornada.
Si mai no afrontes la por de deixar de ser com ets, mai no descobriràs l'alegria de ser com pots ser.
Si mai no estàs disposat a deixar tot el que tens, mai no sentiràs el que tens lliurement.
Si mai no encares la teva pena i deixes de riure per plorar, mai no coneixeràs la dita del que deixa de plorar per riure.
Si mai no t'arrisques a creuar el riu, mai no sabràs el que t'espera a l'altra vora.

LA PEL.LÍCULA DE LA TEVA VIDA

Tendim a no valorar les petites coses quotidianes que se'ns presenten, i només els donem importància quan sentim la seva absència.
Potser per quotidià, mai no celebrem la sortida del sol.

Si no aprenem a gaudir de les petites coses quotidianes de la vida, que és les que coneixem... Podrem ser capaços de divertir-nos plenament quan se'ns presenti alguna cosa diferente?…
Deixem d'esperar el "gran miracle".
Gaudim a diari dels "petits miracles" que, dia a dia, s'obren al nostre pas.
Al cap i a la fi... No serà que el gran miracle és la conjunció de tots aquests més petits?.
Potser el gran miracle consisteix a trobar la felicitat a les petites coses de tots els dies de la nostra vida.

...Y així en la recerca de noves oportunitats, plens d'insatisfacció moltes vegades no ens donem compte del verdader valor de les persones i de les coses que van passar pel nostre camí.
El lamentable és que per no adonar-nos a temps després quan les perdem volem tornar enrere i ja és tard molt tard... la vida ens dóna tot el necessari perquè siguem feliços,
només que ens adonem, quan ja no ho som.

És hora d'adonar-nos i d'aprendre a valorar en el present tot el que tenim.
De res no serveix plorar pel que deixem anar,
per les coses que no vam fer,
per tot el que no li vam donar importància:
ja no està!
La vida no pot rebobinar-se, ni modificar-se.
Les escenes queden gravades i no hi ha forma d'eliminar els trossos de la cinta que no ens agraden,
ni podem regravar-la,
ni tant sols podem detenir-la en els bons moments,
sols està en nosaltres la possibilitat de continuar filmant
i que a partir d'avui cada escena sigui única i irrepetible
i per damunt de tot sigui tan valuosa que no ens faci penedir-nos mai
i ni tan sols no sentir culpes per alguna escena del film.
 
És la pel·lícula de la teva vida, és la teva història i tu
ets el protagonista !

SENSE CONDICIONS

Vull que em sentis sense jutjar-me

Vull que opinis sense aconsellar-me

Vull que confiïs en mi sense exigir-me

Vull que m'ajudis sense intentar decidir per mi

Vull que em cuidis sense anul·lar-me

Vull que em miris sense projectar les teves coses en mi

Vull que m'abracis sense asfixiar-me

Vull que m'animis sense empènyer-me

Vull que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi

Vull que em protegeixis sense mentides

Vull que t'apropis sense envair-me

Vull que coneguis les coses meves que més et disgustin.

Vull que les acceptis i no pretenguis canviar-les.

Vull que sàpigues que avui contás amb mi... sense condicions

L'AMOR

L'amor no és la unió del jo i l'altre
sinó el naixement de la unicitat d'ambdós
amb la força i la bondat de la llum.
I a través de la seva unicitat amb la llum,
cada vida es realitza i embelleix,
i per tant, també embelleix la vida de l'altre.

L'amor no és una cosa que obtenim o fem,
sinó una cosa que som, que sempre vam ser i sempre serem.

                                                                                                                                  Polly Berrien Berends

VOLER EL QUE FEM

La dificultat moltes vegades és assumir el compromís personal de fer el que volem i voler el que fem.
No deixem que les emocions ens immobilitzin. Mirem-les com eleccions que hem fet.
Quan un problema sorgeix, hem d'entrar en ell. Abordar-lo amb serenitat. Utilitzar-lo per a aprendre una mica.
Qualsevol cosa que ens immobilitzi, que ens aparti del nostre camí o ens impedeixi aconseguir els nostres objectius, és tota nostra.
Podem tirar-la fora sempre que vulguem, solament és proposar-nos-el.
Quan el món exterior ens sembla difícil d'afrontar, quan sentim que la pressió se'ns fa gairebé insuportable, busquem la força en el nostre interior i descobrirem que el poder de generar el canvi està dintre de nosaltres. Som una única persona capaç d'assolir totes les metes que ens proposem, per difícils que siguin, i per incertes que se'ns presentin.
El nostre coratge i el nostre entusiasme són els recursos amb els quals contem per a arribar fins al que volem. Hem de creure en ells.

ELS MEUS

I BELIBE IN YOU

APRÈN

Aprèn a gaudir de l'amor,
a confiar en la teva força,
a enfrontar les teves pors,
a entusiasmar-te amb la vida,
a demanar ajuda quan la necessitis,
a prendre les teves pròpies decisions,
a ser una bona amiga de tu mateixa.
A dir o callar segons la teva conveniència,
a quedar-te amb el crèdit dels teus assoliments,
a no estar pendent de l'aprovació dels altres,
a no absorbir les responsabilitats d'uns altres,
a ser conscient dels teus sentiments i a actuar en conseqüència.
A posar límits, a sostenir-los,
a prendre més riscos,
a acceptar els canvis,
a realitzar les teves creences,
a ser capaç d'omplir primer la teva copa i després la dels altres,
a planejar el teu futur però no viure en ell.
A valorar la teva intuïció,
a prendre les teves pròpies decisions,
a fer de la comprensió i el perdó, les teves prioritats,
a acceptar-te com ets,
a gaudir la diferència entre els sexes,
a aprendre de les trobades i dels fracassos.
M'agradaria, que et permetis riure a riallades pel carrer, sense cap raó.

LA VIDA NO RETROCEDEIX

Els teus fills no són els teus fills són fills i filles de la vida desitjosa de si mateixa.
No vénen de tu, sinó a travès de tu i encara que estiguin amb tu no et pertanyen.
Pots donar-los el teu amor, però no els teus pensaments, doncs, ells tenen els seus propis pensaments.
Pots abrigar els seus cossos, però no les seves ànimes, perquè elles, viuen en la casa del matí, que no pots visitar ni tan sols en somni.
Pots esforçar-te a ser com ells, però no procuris fer-los semblants a tu perquè la vida no retrocedeix, ni es deté en l'ahir.
Tu ets l'arc del com, els teus fills com fletxes vives són llançats.
Deixa que la inclinacion en la teva mà de l’arquè sigui per a la felicitat.

Kahlil Gibran

ETS UN ÉSSER HUMÀ ESPECIAL

Que la teva vida es torni un jardí d'oportunitats per a ser feliç! Que en les teves primaveres siguis amant de la alegria.
Que en els teus hiverns siguis amic de la sabiduria. I que quan t'equivoquis en el camí, comencis tot de nou.
Doncs així seràs cada vegada mes apassionada per la vida. I descobriràs que ser feliç no és tenir una vida perfecta. Sinó utilitzar les llàgrimes per a regar la tolerància. Utilitzar les perdudes per a refinar la paciència. Utilitzar les errades per a esculpir la serenitat. Utilitzat el dolor per a lapidar el plaer. Utilitzar els obstacles per a obrir les finestres de la intel•ligència. Mai desisteixis. Mai desisteixis de les persones que estimes. Mai desisteixis de ser feliç, doncs la vida és un espectacle imperdible. I tu, ets un ésser humà especial.

SER FELIÇ

M’agradaria que sempre recordessis que ser feliç no és tenir un cel sense tempestats, camins sense accidents, treballs sense cansament, relacions sense decepcions. Ser feliç és trobar força en el perdó, esperança en les batalles, seguretat en la llotja de la por, amor en els desencontres. Ser feliç no és solament valorizar el somriure, sinó tambien reflexionar sobre la tristesa. No és tot just commemorar el succés, sinó aprendre lliçons en els fracassos. No és tot just tenir alegria amb els aplaudiments, sinó trobar alegria en l'anonimat. Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, a pesar de tots els desafios, incomprensions i períodes de crisis. Ser feliç no és una fatalitat de la destinació, sinó una conquesta de qui sap viatjar cap a dins del seu propi ésser. Ser feliç és deixar de ser víctima dels problemes i tornar-se un actor de la pròpia història. És travessar deserts fora de si, mes ser capaç de trobar un oasi en el recondito de la nostra ànima.


Ser feliç és no tenir por dels propis sentiments. És saber parlar de si mateix. És tenir coratge per a oir un ,No!. És tenir seguretat per a rebre una critica, encara que sigui injusta. És besar als fills, acaronar als pares i tenir moments poètics amb els amics, encara que ells ens fereixin. Ser feliç és deixar viure a la criatura lliure, alegre i simple que viu dintre de cadascun de nosaltres. És tenir maduresa per a dir: Em vaig equivocar!. És tenir la osadia per a dir: Perdona'm. És tenir sensibilitat per a expressar, Et necessito !. És tenir capacitat de dir: T'estimo!.

HAS DE PERMETRE'T

Has de permetre't sentir, has de permetre't ésser vulnerable. Tal vegada no t'agradi el que veus, això no té importància, no cal jutjar sempre, però si has de deixar que t'escometi, que t'emocioni i aixì sentiràs que el teu cos està viu.