29.4.14
SENTIMENTS D 'UN MATÍ QUALSEVOL
ALGÚ
Si algú se t'acosta amb fred ...
és perquè tu tens per oferir calor.
Si algú s'acosta amb alegria ...
és perquè tu tens sempre un somriure per oferir.
Si aboca davant teu les seves llàgrimes ...
és perquè de tu espera el consol .
Si t'ofereix els seus versos ...
és perquè tu tens la música .
Si et confia el seu sofriment ...
és perquè de tu espera un remei .
Si arriba amb les seves confidències ...
és perquè en tu busca l'escoltar .
Si ho fa amb petons ...
és perquè tu ets la dolçor .
Si et confia els seus dubtes ...
és perquè tu li marques el camí .
Amb orquestres ...
és perquè tu ets la festa .
Amb desànim ...
és perquè tu saps ser un estímul .
Amb fantasia ...
és perquè tu saps la realitat .
Amb desesperació ...
és perquè en tu troba una raó vàlida .
Amb entusiasme ...
és perquè no dubta que vibraras amb les seves esperances .
Quan et confia un secret ...
és perquè té segura la teva complicitat .
Quan algú s'acosta a tu inquiet ...
és perquè tu saps infondre-li serenitat .
Quan diposita en tu la seva confiança ...
és perquè troba en tu la seva força .
Quan et confessa les seves por ...
és perquè tu li dònes amor !
ENS ACOSTUMEM
Ens acostumem al que sentim massa segurs de posseir , perquè diàriament se'ns ofereix , sabem que ens estima sincerament i que qualsevol cosa per amor es fa perquè realment neix , per tot allò que intensament se sent ...
Ens acostumem a la goteta de tendresa amb què cada dia se'ns alimenta, a sentir la presència permanent de qui com àngel de la guarda ens cuida incansablement perquè res ens torbi ni ens falti , perquè no ens arribi a la solitud ni ningú ens faci mal ...
Ens acostumem a l'abraçada que de vegades rebutgem perquè ens estreny , al dolç detall de cada dia que ignorem , a la crida que de l'altre costat ens recorda que algú ens pensa i ens cuida ; al missatge que trobem dient aquí estic per si em necessites ...
Ens acostumem als detalls que ens donen i altres no tenen , a tot allò que ja ni ens sorprèn , perquè suposem és comú i cap valor especial posseeix; ens acostumem tant que gairebé fins se'ns torna invisible o rutinari...
Ens acostumem a allò que se'ns dóna tan desinteressadament que sembla no fos real , però que existeix perquè algú per nosaltres ho sent i ho ofereix ... Ens acostumem a saber que està i estarà sempre aquí encara que realment de tanta costum , ens oblidem que viu i que potser espera un somriure que li faci sentir.
Ens acostumem tant, que fins i tot ens cansem , ens tornem indiferent a tot això i li ignorem ; i així sentint el costum d'això que vam tenir i per estar acostumats , no valorem ... arribarà el dia en què no hi serà, perquè l'amor i l'amistat , encara que són sentiments plens que sembla duraran tota l'eternitat , són com una rosa , que si no s'alimenta entre dos, tard que d'hora es marcirà ...
26.4.14
AMIC
Si em veus cansada , fora del sender ,ja gairebé sense
forces per fer el camí ...
Si em veus sentint que la vida és dura ,perquè ja no puc ,
perquè ja no segueixo ...
Vine a recordar-me com és un començament ,vine a desafiar-me
amb el teu desafiament.
Mou-me en l'ànima.
Torne’m l'impuls ,duu-me a mi mateixa ...
Jo sabré llavors encendre el meu llum ,en el temps fosc i
entre el vent fred .
Tornaré a ser foc de brases quietes que il·luminin i
revisquin el meu caminar pelegrí . Torna a murmurar aquella consigna del primer
pas per a un principi .
Mostre’m el que necessito per aixecar-me un cop he caigut .
Si em veus cansada fora del sender ,sense veure més espais
que el dels abismes .
Porte’m a la memòria que també hi ha ponts ,que també hi ha
ales que no
hem vist ...
Que anem armats de fe i de bravura ,que serem sempre el que
hem cregut .
Que som guerrers de la vida,i tot ens guia cap al nostre
lloc.
Que un primer pas i que un nou afany, ens porta a la manera
de no ser vençuts .
Que l'arbre es doblega , s'agita , s'estremeix, i es desfulla
però queda dret.
Que l'únic tros que dóna el endavant ,és aquell que cobreix
el nostre peu estès ...
Si em veus cansada , fora del sender ,solitaria i trista ,
trencada i ferida ,seu al meu costat , pren-me les mans, entra pels meus ulls
fins al meu amagatall .
I digue’m que es pot i insisteix : es pot ,fins que jo
entengui que puc fer el mateix.
Que la teva veu desperti , el cansament que en mi es va
quedar adormit .
I potser , si vols , deixe’m els teus braços ,per incorporar-me , nova i
decidida .
Que la unió és triomf quan anem tots dos amb la mateix empenta ...
Si em veus cansada , fora del sender ,porta la meva mirada
cap al teu camí ,fes-me veure les petjades , que allà estan marcades ,d'un pas
rere l'altre per on has vingut ...I vindrà amb tu una matinada ,la veu
insistent per a un nou inici .
Que obriré un altre rumb perquè sí he cregut ,que sempre es
pot , es pot ….Amic .
25.4.14
Nada en el mundo puede remplazar a la persistencia.
Ni siquiera el talento, ya que es muy común encontrar hombres fracasados pero con talento.
Ni siquiera la genialidad, ya que los genios no reconocidos abundan.
Ni siquiera la educación, ya que el mundo está lleno de indeseables educados.
Solamente la persistencia y la determinación son omnipotentes
para resolver los problemas.
Res en el món pot reemplaçar la persistència.
Ni tan sols el talent, ja que és molt comú trobar homes fracassats però amb talent.
Ni tan sols la genialitat, ja que els genis no reconeguts abunden.
Ni tan sols l'educació, ja que el món està ple d'indesitjables educats.
Només la persistència i la determinació són omnipotents
per resoldre els problemes.
Res en el món pot reemplaçar la persistència.
Ni tan sols el talent, ja que és molt comú trobar homes fracassats però amb talent.
Ni tan sols la genialitat, ja que els genis no reconeguts abunden.
Ni tan sols l'educació, ja que el món està ple d'indesitjables educats.
Només la persistència i la determinació són omnipotents
per resoldre els problemes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)