SENTIMENTS D 'UN MATÍ QUALSEVOL

I les runes que et deixa el passat emergiran en la fredor d’uns ulls que ja no parlen ni riuen tant sols miren la pols que aixeca el vent del present i copsa el teu cos posant-lo a resguard dels dolors veniders.

ALGÚ

Si algú se t'acosta amb fred ...

és perquè tu tens per oferir calor.

Si algú s'acosta amb alegria ...

és perquè tu tens sempre un somriure per oferir.

Si aboca davant teu les seves llàgrimes ...

és perquè de tu espera el consol .

Si t'ofereix els seus versos ...

és perquè tu tens la música .

Si et confia el seu sofriment ...

és perquè de tu espera un remei .

Si arriba amb les seves confidències ...

és perquè en tu busca l'escoltar .

Si ho fa amb petons ...

és perquè tu ets la dolçor .

Si et confia els seus dubtes ...

és perquè tu li marques el camí .

Amb orquestres ...

és perquè tu ets la festa .

Amb desànim ...

és perquè tu saps ser un estímul .

Amb fantasia ...

és perquè tu saps la realitat .

Amb desesperació ...

és perquè en tu troba una raó vàlida .

Amb entusiasme ...

és perquè no dubta que vibraras amb les seves esperances .

Quan et confia un secret ...

és perquè té segura la teva complicitat .

Quan algú s'acosta a tu inquiet ...

és perquè tu saps infondre-li serenitat .

Quan diposita en tu la seva confiança ...

és perquè troba en tu la seva força .

Quan et confessa les seves por ...

és perquè tu li dònes amor !

ENS ACOSTUMEM

Ens acostumem al que sentim massa segurs de posseir , perquè diàriament se'ns ofereix , sabem que ens estima sincerament i que qualsevol cosa per amor es fa perquè realment neix , per tot allò que intensament se sent ...

Ens acostumem a la goteta de tendresa amb què cada dia se'ns alimenta, a sentir la presència permanent de qui com àngel de la guarda ens cuida incansablement perquè res ens torbi ni ens falti , perquè no ens arribi a la solitud ni ningú ens faci mal ...

Ens acostumem a l'abraçada que de vegades rebutgem perquè ens estreny , al dolç detall de cada dia que ignorem , a la crida que de l'altre costat ens recorda que algú ens pensa i ens cuida ; al missatge que trobem dient aquí estic per si em necessites ...

Ens acostumem als detalls que ens donen i altres no tenen , a tot allò que ja ni ens sorprèn , perquè suposem és comú i cap valor especial posseeix; ens acostumem tant que gairebé fins se'ns torna invisible o rutinari...

Ens acostumem a allò que se'ns dóna tan desinteressadament que sembla no fos real , però que existeix perquè algú per nosaltres ho sent i ho ofereix ... Ens acostumem a saber que està i estarà sempre aquí encara que realment de tanta costum , ens oblidem que viu i que potser espera un somriure que li faci sentir.

Ens acostumem tant, que fins i tot ens cansem , ens tornem indiferent a tot això i li ignorem ; i així sentint el costum d'això que vam tenir i per estar acostumats , no valorem ... arribarà el dia en què no hi serà, perquè l'amor i l'amistat , encara que són sentiments plens que sembla duraran tota l'eternitat , són com una rosa , que si no s'alimenta entre dos, tard que d'hora es marcirà ...