
Hola Jordi fa dies bé mesos que no t'escrivia per aquí, si que tu i jo ho fem, parlem en el silenci i t'explico com va tot, però ahir la Mary Claustro em va dir: Com és que no has continuat escrivint? Tu ho saps millor que jo !!
Malgrat sentir-te aquí, al meu costat i parlar, reflexar en paraules tot això, sentiments, sensacions i moments, és difícil.
Però avui si que t'explicaré el que dissabte va passar al món !!
Saps ? ens vàrem reunir tots els cosins Ollé i família amb la mare per fer una costellada a Sant Feliu, la teva i ara casa de tots. Va venir el Pep i l'Aina de Mallorca, l'Angelona i el petit Ferran de Menorca , el Miguelito, bé Michael, encara que tu i jo encara li diem així, amb tota la seva parentela (aquesta paraula la feia servir el pare ho recordes?) La Sesi i els seus, La mary i el David i nosaltres: Manel, Carmen Montse, Marina, Tú (Perquè se que hi estaves) i jo també amb la nostra parentela erem uns 45 !! pensaràs quina moguda, no? que va !! va ser una passada tots a una. Si que érem molta gent però el que més hi havia era AMOR !! Semblava que el temps no havia passat hi havia moments en que jo mirava al meu voltant i canviant d'escenari tenia la sensació de que estàvem a Constantí al Masset, menjant tots junts en aquella taula parada al costat del pou i la bassa, on buscàvem cap-grossos i jugàvem corrent entre els avellaners a cuita amaga o fèiem pastetes de fang al rec, ho recordes ?
Els anys han passat però les nostres vivències i sensacions compartides entre tots ...no!! No, perquè van ser moltes i molt fortes, viscudes des de l'amor.
El Pep quan marxava amb va dir Magda recorda, no soc el teu cosí, soc el teu germà i crec que així és Jordi, vàrem viure i vivim com a germans no perquè biològicament tinguem la mateixa mare, sinó perquè l'amor que ens tenim i compartim és aquest el de germans.
...i el que passa al món segueix però sempre amb tu entre nosaltres.
T'estimo !!