14.9.10

ACCEPTA

Acepta tu presente como es.
Es la cosecha que recibes de tu pasado.
Todo lo que te sucede, procede de ti.
No culpes a nada, ni a nadie de lo que te sucede.
Toma la responsabilidad de tu vida.
De lo malo que te suceda, aprende y busca su lección.
Así le extraes su enseñanza y lo transformas en algo positivo.
A veces el precio del conocimiento y la experiencia es muy alto.
Siembra hoy, lo que quieras cosechar mañana.
Para cambiar tu futuro, cambia tus actitudes y creencias.
Tu futuro depende de ti.
Tu forma de ser, atrae el tipo de vida que llevas.
Si no te gusta tu tipo de vida, cambia tu forma de ser.
Concéntrate sólo en lo que quieres y deseas.
Desecha, olvida y no pienses en lo que no quieres.
Ten pocos deseos.
No te apegues a nada, ni a nadie.
Lucha por lo que quieres, pero acepta el resultado.
Da siempre y desinteresadamente lo mejor de ti.
Sé un canal abierto al servicio de los demás.
Fluye y déjate guiar.


Accepta el teu present com és.
És la collita que reps del teu passat.
Tot el que et succeeix, procedeix de tu.
No culpis a gent, ni a ningú del que et succeeix.
Pren la responsabilitat de la teva vida.
Del dolent que et succeeixi, aprèn i busca la seva lliçó.
Així li extreus el seu ensenyament i ho transformes en alguna cosa positiva.
De vegades el preu del coneixement i l'experiència és molt alt.
Sembra avui, el que vulguis collir demà.
Per canviar el teu futur, canvia les teves actituds i creences.
El teu futur depèn de tu.
La teva forma de ser, atreu el tipus de vida que portes.
Si no t'agrada el teu tipus de vida, canvia la teva forma de ser.
Concentra't només en el que vols i desitges.
Rebutja, oblida i no pensis en el que no vols.
Tingues pocs desitjos.
No t'apeguis a gens, ni a ningú.
Lluita pel que vols, però accepta el resultat.
Dóna sempre i desinteressadament el millor de tu.
Sigues un canal obert al servei dels altres.
Flueix i deixa't guiar.

31.8.10

QUAN

Quan pronuncio la paraula Futur
la primera síl.laba pertany ja al passat.

Quan pronuncio la paraula Silenci,
el trenco.

Quan pronuncio la paraula Res,
construeixo quelcom que no quep en cap no-existència.

YO


"Puesto que yo soy imperfecto y necesito la tolerancia y la bondad
de los demás,también he de tolerar los defectos del mundo
hasta que pueda encontrar el secreto que me permita ponerles remedio."

                                                                 Mahatma Gandhi

19.8.10

VALORAT

Valorat. El primer que has de fer és reconèixer i fer ressaltar les qualitats i caracteristicas positives de la teva personalitat. Has de creure que ets una persona molt especial que mereix compartir la teva vida amb algú que et respecti, estimi i valori. Sigues autentica i mostrat com ets.
Perdona. Decideix perdonar a les persones que et van afectar, fent que construïssis una cuirassa emocional per protegir-te del dolor i la traició en una nova relacion. Omple’t d'amor i perdona, perquè puguis passar pàgina i guarir del teu cor.
Deixa d'esperar. Viu la teva vida amb entusiasme. No repeteixis els errors del passat. Aprèn alguna cosa de cada relació fallida que vas tenir i no repeteixis la mateixes actituds o comportaments del passat.
Irradia optimisme i entusiasme. Accepta la teva vida tal i com és, sol així podràs fer els petits canvis que et permetin tenir l'existència que desitges.
No permetis que la solitud et porti a involucrar-te en una relacion sense que existeixi amor veritable. Ets una persona molt especial i mereixes tenir una vida plena!
Deixa anar el passat, deixa de preocupar-te pel futur, viu el present, la vida és meravellosa.

AQUESTA NIT

Aquesta nit voldria ésser guardiana de far,
vigilant nocturna, faronera solitària.
Sorra de rellotge esmunyint-se
per l´embut de vidre.
Ombra, oblit i engruna.
Estel fugaç d´anada i tornada,
cuca de llum minúscula
en un mur de pedra antiga.

Aquesta nit ...
ja voldria ésser demà.

EL MEU AMPAR

Avui mirant el mar...
La vida passa en un instant, trosset de llum, que només en un moment ja no existeix, marxa amb el vent i queda en un no res.
Poques coses ens resulten tant rellevants.

Se que he de partir sense avisar i poc he de portar,
un caminar lleuger trobar un refugi i oblidar les penes i tristeses.
El mar i les ones m’estaran esperant, i els meus peus mullats
restaran a la vora del cel i el sol acompanyant-me per sempre.
I així quan vegis el mar, t’alegrarà el cor,
les ones et saludaran en trencar als teu costat
i el sol vermell del capvespre et farà sentir-me prop i somniar amb mi.
El meu empar serà fresc i acollidor, sense pors ni dolors.
I si tu vols,trobaràs un trosset de mì,
que et sabrà a candor i pau.

11.8.10

DICES LO MEJOR CUANDO NO DICES NADA


Es asombroso como
le sabes hablar a mi corazón.
Sin decir una palabra
puedes iluminar la oscuridad

Por mucho que lo intente,
nunca podría explicar
lo que oigo cuando
no dices nada.

La sonrisa de tu cara
me dice que me necesitas
La sinceridad tus ojos,
dice que nunca me dejarás
La fuerza de tu mano
me dice que me agarrarás
siempre que me caiga.

Dices lo mejor,
cuando no dices nada.

Durante todo el día oigo
a la gente hablar alto
Pero cuando me abrazas,
no puedes oír la multitud
Por mucho que lo intenten,
no sabrían decir
qué se han estado diciendo
tu corazón y el mío.

Dices lo mejor, cuando no dices nada,
dices lo mejor, cuando no dices nada.

La sonrisa de tu cara
La sinceridad de tus ojos
La fuerza de tu mano
déjame saber que me necesitas.

PORQUE ME AMASTE


Por todas esas veces que estuviste detrás de mi
Por todas las verdades que me hiciste ver
Por toda la alegría que trajiste a mi vida
Por todo lo malo que cambiaste a bien
Por cada sueño que hiciste realidad
Por todo el amor que encontré en ti
Siempre te estaré agradecida, amor

Tú eres aquel que me animo
Que nunca me dejo caer
Tú eres aquel que vio a través de mi
Tú fuiste mi fuerza cuando estaba débil
Fuiste mi voz cuando no pude hablar
Mis ojos cuando no podía ver
Viste lo mejor dentro de mi
Me alcanzaste cuando no podía llegar
Me diste fe porque creías en mi
Soy todo lo que soy
Porque me amaste

Me diste alas y me hiciste volar
Tocaste mi mano y yo pude tocar el cielo
Perdí mi fe, y tu me la devolviste
Dijiste que ninguna estrella estaba tan lejos de alcanzar
Estuviste conmigo y estuviste firme
Tuve tu amor y lo tuve todo
Estoy agradecida por cada día que me distes
Tal vez no sepa mucho
Pero se que esto es verdad
Fui bendecida porque fui amada por ti

Tú fuiste mi fuerza cuando estaba débil
Fuiste mi voz cuando no pude hablar
Mis ojos cuando no podía ver
Viste lo mejor dentro de mi
Me alcanzaste cuando no podía llegar
Me diste fe porque creías en mi
Soy todo lo que soy
Porque me amaste

Tú siempre estuviste ahí para mi
El suave viento que me cargo
Como una luz brillando en la oscuridad tu amor entro a mi vida
Tu has sido mi inspiración
A través de las mentiras tu fuiste la verdad
Mi mundo es un mejor lugar gracias a tí

Tú fuiste mi fuerza cuando estaba débil
Fuiste mi voz cuando no pude hablar
Mis ojos cuando no podía ver
Viste lo mejor dentro de mi
Me alcanzaste cuando no podía llegar
Me diste fe porque creías en mi
Soy todo lo que soy
Porque me amaste

Lyrics: Because You Loved Me

9.8.10

ENVEJO

Diria que el cel es desgasta, de tant mirar-lo, dia rere dia,
nit rere nit.
I tanmateix, no cesso de mirar-lo envoltada en el silenci
i en la foscor, en la llum o en la pluja.
Així, la solitud em transporta als diferents sons i imatges,
i el meu pensament, a vegades, em fa tornar,
a aquells dies en què estaves a prop.
Em sento completament propietària de mi, propietària
dels meus sentits, de la meva pau.
Segueixo en els meus paisatges, en el meu mar,
en els meus dies, en les meves nits,
en l'aire i en la pluja que em venen a acariciar.

Entre els núvols, que de vegades, són de colors,
m'evadeixo de la meva realitat...
que a estones odio i que d'altres recordo amb tendresa.
Nostàlgia d'hores passades, desigs de somnis per venir...
Avui plou, i la llum verd groguenca em fa sentir especial.
Envejo l'aire... en seu anar i venir.
La pluja que cau i retorna per fer altre cop el mateix camí.
Intento com ells, així, com per casualitat,
però sabent el que busco, trobar el meu veritable jo,
aquest que pensa, analitza, somia
i imagina constantment ....... per descobrir mica en mica,
cap a on es dirigeix.
Tant mateix, desprès, el deixaré que s'enfonsi en les aigües
del meu mar, o que voli com les fades cel enllà,
i demà tornaré buscar-lo.

I ja veus aquesta nit, altra vegada et recordo...
com tantes nits succeeix, en veure aquestes estrelles llunyanes,
que com tu, mai no he arribat a tocar.

EN QUIN ESTEL SERÀ


He creat un àngel verd i gris, que es passeja de nit, no el puc veure.
Està on diuen que hi ha la llum , on acaben els somnis de la
realitat, on s'escapen els nens si no volen més,
on s'ofeguen els crits de la meva meitat.
He creat un àngel verd i gris,
de vegades li parlo baixet, per si està.
El busco pel carrer en caminar.
De vegades el trobo a faltar si tu no estàs,
de vegades he de fugir, perquè no puc més.
En quin estel serà per cuidar d'ell.
En quin estel estarà el meu dolç cor, per què em roba la vida, la raó.
Digue’m qui vindrà a ocupar el seu lloc, per què els meus
somnis es trenquin de cop.

8.8.10

A CADA PAS

Volem un món transparent, a la nostra mida, apartat de dolor.
Però això no existeix.
Dubtem de quin és el camí que hem d’agafar
ens agradaria saber si serà  el correcte, o potser ho era el que hem deixat.
Perquè se’ns fa més feixuc mirar endavant que quedar-nos aturats, o mirar enrera.

És com voler saber quin serà l’arbre més adequat que ens ha de donar aixopluc.
I ens preguntem que cal dur d'equipatge per fer-ho.
Perquè?
Són limitacions que ens creem en forma de pors, dubtes, i inseguretats per l’incertesa de no saber el que o el com, fins que arribem a destí.


Hem de tenir prou amb nosaltres mateixos.
En totes les nostres respostes hi ha el nostre aprenentatge quotidià , tant simple com saber que el camí l’anem fent nosaltres a cada pas.

MANS

Mans perdudes ... menudes,
tendres i dolces mans,
sempre demanen ajuda
quan sóm infants
Mans despertes ...
inquietes,
que demanen i donen .... que venen i van,

tot explorant els cossos ,
les mans dels amants.
Mans amb saviesa ..., tremoloses,
colpides pel pas dels anys
demanen ajuda
quan ja som més grans.





HI HA UN LLOC



Hi ha un lloc...
on el sol i la lluna esmorzen plegats,
on el blat i l'onada ballen al mateix compàs,
on el núvols m'acotxen les llargues nits d'hivern,
on les làgrimes mai no es perden, són estels per sant llorenç,
on els batecs del cor em marquen les hores,
on les hores s'aturen per fer el dia més llarg,
on els pensaments no són pas flors de temporada,
on els somnis segueixen amb la llum de l'albada,
on el sol em desperta tots els meus sentits,
on la lluna blanca em recita poemes,
on puc tocar el cel amb la punta dels dits,
on la terra és muda amb el seu vestit verd,
Hi ha un lloc...
I duu el teu nom.

SENSE CLAUDICAR


Si entreveus clarament un somni en el teu horitzó,
però et sembla que s'allunya en lloc d'apropar-se,
tingues la certesa de què si continues buscant les estrelles,
elles seràs teves molt aviat.
Persegueix, sense claudicar, tots els teus somnis.
La teva vida es veurà enriquida, les portes se t'obriran i assoliràs cada una de les teves metes.


ENCARA i MÉS ENCARA

Que deixi de lluir
el sol que tot ho amara
i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que deixés de florir
la lluna en la nit clara
i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que el riu que va a la mar
tornés a la muntanya
i jo t'estimaré
encara i més encara.

Que el dia es faci nit
quan la vida s'acaba
i jo t'estimaré
encara i més encara.

                         

                  

6.8.10

PRESENT

Què s'amaga sota la catifa?
Sota els coixins del sofà,
sota aquell racó ocult,
sota.... d'aquell lloc on mai acostumes a mirar?
i sota els teus pensaments?
No busquis més és aquí on està la resposta de totes les teves preguntes.
Estan en el món i en la llibertat que és el contrari de la realitat.
Som nosaltres qui ens la donem, i  la fi qui la trobem.

I sóc capaç de mirar a través del meu propi pensament i estar disposada a no basar-me en cap establiment anterior per a poder observar-la, gaudir-la i aprendren d'ella.
Perque vull veure, presenciar i sentir, el nou, i inesperat,
present!!!

ESTARÉ JO


Tot el poder de la vida resideix en el moviment de la teva respiració, igual que tot el poder del mar està en cada onada.
No jutgis el que és invisible per a tu, o, en cas contrari, mai ho podràs veure.
No hi ha realment un món, només hi ha el teu món.
En el silenci de la nit, en el misteri que surt de l'ànima i ho pinta tot amb el seu color màgic,
en el cor del vent que et pren sencera i et duu lluny,
en aquest lloc de la ment on la lluna brilla,
allà estaré jo.

EXPERIÈNCIA D'INTIMITAT


Caminar descalça per la platja, respirar, conversar amb els arbres, contemplar un cel estrellat, posar rumb a cap part, somriure perquè si...tots apreciem aquests moments d'intimitat, de no timidesa, on no ens  guardem res, on  descansar en un sentiment d'amor, de gratitud, i de plenitud... Perquè no sóc capaç de viure així cada instant, en cada experiència?
La resposta està en la meva ment. D'alguna manera controlo i decideixo com, quan i on permeto obrir-me a una experiència d'intimitat.
M'agrada veure com cau la tarda. M'agrada veure com arriba la nit. Des de la meva finestra contemplo l'espectacle.... Un llindar indefinible en el qual percebeixo de nou aquest instant etern... Després de la línia del crepuscle, milers de llums s'encenen i les ciutats replandeixen. Allà baix, milions d'éssers humans realitzant aquest gest quotidià, sense adonar-se que és un tribut a ella. Cada jornada, a hora foscant, fan clic en l'interruptor, honrant-la sense saber-lo. Altra dimensió està disponible quan arriba. Així que, demà, quan arribi l'hora d'encendre les llums, enrecordet i saluda-la. Dóna la hi  la benvinguda i permet que et dugui on ella vulgui.


L'EXISTÈNCIA

L'existència no té llenguatge...i si depens del llenguatge no podràs comunicar-te amb l'existència.
L'existència és un misteri, no pots interpretar-lo.
Si ho interpretes, ho perds.
L'existència pot ser viscuda, no pensada.
Se sembla més a la poesia que a la filosofia.
És un senyal, una porta.
Mostra, però no diu res.


21.7.10

HI HA...




Hi ha persones que van fer somriure el meu cor.
Hi ha persones que sempre van estar i estant al meu costat.
Hi ha persones que quan vaig caure, i esperava que em trepitgessin, van ser de les poques que em van ajudar a aixecar-me.
Hi ha persones, que quan miro enrere, em fan sentir molta nostàlgia.
Hi ha persones que van fer que la meva vida fos diferent.
Hi ha persones que em van aconsellar quan em vaig sentir solament, i em van ajudar a entendre que no importa en quants trossos es va partir el meu cor.
Hi ha persones que em van donar força per a seguir endavant quan jo no estava molt animada .
Hi ha persones que vaig estimar i que segueixo estimant.
Hi ha persones que vaig abraçar i de les quals anyoro la seva escalfor.
Hi ha persones que solament he trobat en els meus somnis, però se que existeixen.
Hi ha persones que formen part del meu ésser, malgrat potser no ho saben.
Hi ha persones que em van ensenyar amb el seu exemple. 
Hi ha persones que trobo diàriament i no tinc l'oportunitat de dir-los tot el que sento.
Hi ha persones que gairebé no veig, però a les quals, quan ho faig, puc dir-los el que sento amb solament mirar-les als ulls.
Hi ha persones que es van oblidar l'importants que són per mi.
Hi ha persones que no saben l'importants que són per a mi.
Hi ha persones que em van danyar o em van ferir d'alguna forma, però van formar part de mi.
Hi ha persones que van destruir en segons la confiança que jo vaig construir en molt temps, quelcom em van ensenyar.
Són totes aquestes persones les quals han possibilitat que jo sigui avui la persona que sóc.


GRÀCIES !

Avui penso en tu i recordo quantes vegades has arribat d'improvís quan més et necessitava, quan generós has estat sempre amb el teu temps i com he pogut contar amb tu amb tanta llibertat.
Avui penso en l'alegria d'estar junts, com tot sembla encara més divertit al teu costat, i fins i tot, les coses senzilles es tornen especials perquè les compartim.
Avui penso quantes vegades vas creure en mi i, només per això, en lloc de renunciar a les meves metes, vaig tractar d'arribar a  elles amb més força.

No  vull d'oblidar-me també d'agrair a aquelles persones que amb la seva manera de ser, em van ajudar a ser més persona.
Aquelles que de manera inesperada  i oportuna, van saber escoltar-me comprensivament.
Aquells amb qui vaig compartir les meves estones de joc.
Aquelles que em van ajudar a desvellar la meva riquesa interior.
Aquelles que amb la seva gran bondat em va fer ser senzilla.
Aquelles que vaig descobrir un dia i es va quedar en mi.
Aquelles que, corregint-me amb afecte, em va ensenyar a caminar.
Aquelles que amb la seva vida incansable em va animar a lluitar.
Aquelles que sempre van esperar el millor de mi.
Aquelles que em van exigir sempre, fent-me més gran.
Aquelles que van necessitar de mi.
Aquelles que estant lluny, les vaig sentir prop.
Aquelles que amb el seu desacord, van descobrir la meva veritat.
Aquelles que sé que em volen i sempre m'esperen.
Aquelles que sempre em van animar a veure el cantó positiu.
Aquelles que em volen com sóc, animant-me a créixer.
Aquelles que amb la seva necessitat, van fer que em sentís única.
Aquelles que amb la seva experiència interior em van ajudar a conèixem més.

Gràcies !!

AL OBRIR ELS ULLS

La vida no és el que succeïx quan tots els teus plans es compleixen, ni el que passarà  quan tinguis això que tant desitges.
La vida és el que està passant en aquest precís instant.
Cada dia tens l'oportunitat de començar altra vegada.
Cada matí, a l'obrir els ulls, neixes de nou, reps altra oportunitat per a canviar el que no t'agrada i per a millorar la teva vida.
La responsabilitat és tota teva.

JO

Jo no sóc ningú, sóc simplement una versió diferent del que tu ets; altre ésser humà més entre milers de milions, però un que ha decidit ser lliure i recuperar tot el poder de la seva vida.

14.7.10

L'ALTRA VORA


Si mai no t'arrisques a perdre, mai no et dónes l'oportunitat de guanyar.
Si mai no afrontes la pena de partir, mai no coneixeràs l'alegria de la tornada.
Si mai no afrontes la por de deixar de ser com ets, mai no descobriràs l'alegria de ser com pots ser.
Si mai no estàs disposat a deixar tot el que tens, mai no sentiràs el que tens lliurement.
Si mai no encares la teva pena i deixes de riure per plorar, mai no coneixeràs la dita del que deixa de plorar per riure.
Si mai no t'arrisques a creuar el riu, mai no sabràs el que t'espera a l'altra vora.

LA PEL.LÍCULA DE LA TEVA VIDA


Tendim a no valorar les petites coses quotidianes que se'ns presenten, i només els donem importància quan sentim la seva absència.
Potser per quotidià, mai no celebrem la sortida del sol.

Si no aprenem a gaudir de les petites coses quotidianes de la vida, que és les que coneixem... Podrem ser capaços de divertir-nos plenament quan se'ns presenti alguna cosa diferente?…
Deixem d'esperar el "gran miracle".
Gaudim a diari dels "petits miracles" que, dia a dia, s'obren al nostre pas.
Al cap i a la fi... No serà que el gran miracle és la conjunció de tots aquests més petits?.
Potser el gran miracle consisteix a trobar la felicitat a les petites coses de tots els dies de la nostra vida.

...Y així en la recerca de noves oportunitats, plens d'insatisfacció moltes vegades no ens donem compte del verdader valor de les persones i de les coses que van passar pel nostre camí.
El lamentable és que per no adonar-nos a temps després quan les perdem volem tornar enrere i ja és tard molt tard... la vida ens dóna tot el necessari perquè siguem feliços,
només que ens adonem, quan ja no ho som.

És hora d'adonar-nos i d'aprendre a valorar en el present tot el que tenim.
De res no serveix plorar pel que deixem anar,
per les coses que no vam fer,
per tot el que no li vam donar importància:
ja no està!
La vida no pot rebobinar-se, ni modificar-se.
Les escenes queden gravades i no hi ha forma d'eliminar els trossos de la cinta que no ens agraden,
ni podem regravar-la,
ni tant sols podem detenir-la en els bons moments,
sols està en nosaltres la possibilitat de continuar filmant
i que a partir d'avui cada escena sigui única i irrepetible
i per damunt de tot sigui tan valuosa que no ens faci penedir-nos mai
i ni tan sols no sentir culpes per alguna escena del film.
 
És la pel·lícula de la teva vida, és la teva història i tu
ets el protagonista !

SENSE CONDICIONS


Vull que em sentis sense jutjar-me
Vull que opinis sense aconsellar-me
Vull que confiïs en mi sense exigir-me
Vull que m'ajudis sense intentar decidir per mi
Vull que em cuidis sense anul·lar-me
Vull que em miris sense projectar les teves coses en mi
Vull que m'abracis sense asfixiar-me
Vull que m'animis sense empènyer-me
Vull que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi
Vull que em protegeixis sense mentides
Vull que t'apropis sense envair-me
Vull que coneguis les coses meves que més et disgustin.
Vull que les acceptis i no pretenguis canviar-les.
Vull que sàpigues que avui contás amb mi... sense condicions


L'AMOR


L'amor no és la unió del jo i l'altre
sinó el naixement de la unicitat d'ambdós
amb la força i la bondat de la llum.
I a través de la seva unicitat amb la llum,
cada vida es realitza i embelleix,
i per tant, també embelleix la vida de l'altre.

L'amor no és una cosa que obtenim o fem,
sinó una cosa que som, que sempre vam ser i sempre serem.

                                                                                                                                  Polly Berrien Berends

11.7.10

VOLER EL QUE FEM

La dificultat moltes vegades és assumir el compromís personal de fer el que volem i voler el que fem.
No deixem que les emocions ens immobilitzin. Mirem-les com eleccions que hem fet.
Quan un problema sorgeix, hem d'entrar en ell. Abordar-lo amb serenitat. Utilitzar-lo per a aprendre una mica.
Qualsevol cosa que ens immobilitzi, que ens aparti del nostre camí o ens impedeixi aconseguir els nostres objectius, és tota nostra.
Podem tirar-la fora sempre que vulguem, solament és proposar-nos-el.
Quan el món exterior ens sembla difícil d'afrontar, quan sentim que la pressió se'ns fa gairebé insuportable, busquem la força en el nostre interior i descobrirem que el poder de generar el canvi està dintre de nosaltres. Som una única persona capaç d'assolir totes les metes que ens proposem, per difícils que siguin, i per incertes que se'ns presentin.
El nostre coratge i el nostre entusiasme són els recursos amb els quals contem per a arribar fins al que volem. Hem de creure en ells.

4.7.10

ELS MEUS

I BELIBE IN YOU

APRÈN

Aprèn a gaudir de l'amor,
a confiar en la teva força,
a enfrontar les teves pors,
a entusiasmar-te amb la vida,
a demanar ajuda quan la necessitis,
a prendre les teves pròpies decisions,
a ser una bona amiga de tu mateixa.
A dir o callar segons la teva conveniència,
a quedar-te amb el crèdit dels teus assoliments,
a no estar pendent de l'aprovació dels altres,
a no absorbir les responsabilitats d'uns altres,
a ser conscient dels teus sentiments i a actuar en conseqüència.
A posar límits, a sostenir-los,
a prendre més riscos,
a acceptar els canvis,
a realitzar les teves creences,
a ser capaç d'omplir primer la teva copa i després la dels altres,
a planejar el teu futur però no viure en ell.
A valorar la teva intuïció,
a prendre les teves pròpies decisions,
a fer de la comprensió i el perdó, les teves prioritats,
a acceptar-te com ets,
a gaudir la diferència entre els sexes,
a aprendre de les trobades i dels fracassos.
M'agradaria, que et permetis riure a riallades pel carrer, sense cap raó.