5.5.09

DINS MEU


No se si fum em sortirà,...la qüestió no és pensar com i perquè,

sinó deixar anar quelcom que dins meu flueix i em porta a expressar sentiments,

que, en aquest cas i moment, les trameto amb paraules, sons, imatges,...etc.

Recordes a algú, l’enyores... potser les circumstàncies t’agradarien que haguessin estat unes altres,... diferents.

Perquè a tu? Aquesta pregunta cada dia està dins meu i no hi trobés resposta, o sí?

Tant se val, depèn del dia i del moment perquè canvií la resposta...

La reflexió d’avui va dedicada algú que he estimat i estimo i ja no hi és.

TE DEJO ESTA CARTA


Te escribo porqué ya no existes... y no pude despedirme.

Por aquí todo es igual, las mismas noches, los mismos recuerdos...

la misma fotografía al cerrar los ojos.

Sabes? hoy la luna está radiante,

y hace que la noche tenga ese color azulado que tanto te gustaba...

decías que hasta las estrellas parecían temblar, emocionadas.

Pues hoy es una de esas noches, una de aquellas,

en las que las olas iban al compás de la canción que quisieras...

una de aquellas en las que el reloj no avanzaba, si se lo pedías...

en las que la luna siempre sabía donde ponerse para que la vieras...

que pena que no puedas acordarte...

hay tantas cosas que te echan de menos,

tantos recuerdos que preguntan por ti...

pero ya no existes... supongo que tus ojos se cegaron de tanto brillar,

y tu piel se cansó de estremecerse... igualmente,

te dejo esta carta en la luna, por si algún día consigues acordarte... y vuelves a mirarla.

AMB LA MÀ




Amb la mà pots


Acariciar, parlar, acompanyar, acaronar, guiar, menjar, escriure, donar, tocar, rebre, aprendre, compartir, senyalar, saludar, crear.....


Però sobre tot... Estimar !!!

QUEDAN




Queda algo así como una gota en el cristal.


Pasa algo, alguien, como una caída de la hoja,


y queda una relación más sincera y amiga hacia el mundo.


Quedan y se van amigos,


y queda en el fondo esa presencia de cercanía hacia la vida.


Quedan cosas.


Siempre quedan cosas.

CUANDO TE VAYAS


Ya no quiero vivir con los temores, prefiero entregarme a la ilusión y a lo que creo, defenderlo con firmeza, sin historias que me abulten el colchón.

Y si un día me siento transformado y decido reorientar la dirección, tomaré un nuevo rumbo sin prejuicios, porque en el cambio esta la evolución.

Evolucion, en el cambio esta la evolución.

Que mi camino se encuentre iluminado y la negrura no enturbie el corazón, discernimiento al escoger entre los frutos, decision para subir otro escalón.

Vivir el presente hacia el futuro, guardar el pasado en el arcón, trabajar por el cambio de conciencia, dibujar en el aire una canción.

Cuando te vayas no hace falta que la luz esté apagada.

La ventana estará abierta y una brisa soplará por la mañana.

Cuando te vayas no me dejes tus defectos y virtudes, que prefiero hojas en blanco,

para volver a empezar, cuando te vayas.

Porque hoy llueve en mi calle principal, hoy cae del cielo la verdad.

Y voy a estar igual y voy a estar igual, cuando te vayas.

Cuando te vayas, no me dejes ni un mordisco de esperanza, no derrames el perfume que hace arder las cicatrices de mi espalda.

Cuando te vayas no me dejes las paredes anotadas,que prefiero hojas en blanco,

para volver a empezar,cuando te vayas.
Hay que cerrar los ojos y tal vez soñar, o imaginar pero siempre esperando que al abrirlos estes tu!

UNES MANS




Ara som prou forta per construir les mans que necessito per refer de bell nou el meu cos.


Unes mans que afrontin l'estirp que ret els braços dòcils a l'enemic.


Unes mans àgils en la maniobra de pervertir l'ús de les eines,


que facin de les ungles toves, acers per repel·lir l'astúcia de l'afalac.


Vull unes mans immunes al tacte.


Vull unes mans de foc que facin caliu.


Unes mans de sis dits hàbils d'anguila que s'arrosseguin dins el canyet del manglar humit,


per envellir amb el desig més groller les feres que assetgen els somnis.


Unes mans de crist que sagnin quan altres mans escupin el verí de la traïció,


sota guants de lleialtat postissa.


Unes mans capaces d'escanyar-me sens vacil·lació quan surtin de la boca renúncies irrenunciables.

AMARTE


Amarte me da fuerzas cada día,

me alimenta de alegría,

me levanta y me derriba.

Amarte simplemente amarte,

sin encontrar respuestas,

sin preguntas.....

solo amarte

EL CEL M'HA DIT


Les meves mans palpen les teves mans;

plenes de tu, remarquen mon camí.

Els teus records em venen;

i en són tants que res podrà apartar-los de mi.

Els meus batecs, mancats d’un bes pendent, viuen l’enyor feixuc del nostre ahir.

No vull plorar perquè no estàs aquí: el temps endut el tinc sempre present.

El cel m’ha dit, que em guies tot sovint aquells moments plens de joies i plors.

Quan penso amb tu se’n van totes les pors i dins ma ment,

els mots em van venint com un encís que m’apropa al passat;

amb el conhort d’haver-nos estimat.