Bob Dylan - Forever Young

May God bless and keep you always,
May your wishes all come true,
May you always do for others
And let others do for you.
May you build a ladder to the stars
And climb on every rung,
May you stay forever young,
Forever young, forever young,
May you stay forever young.

May you grow up to be righteous,
May you grow up to be true,
May you always know the truth
And see the lights surrounding you.
May you always be courageous,
Stand upright and be strong,
May you stay forever young,
Forever young, forever young,
May you stay forever young.

May your hands always be busy,
May your feet always be swift,
May you have a strong foundation
When the winds of changes shift.
May your heart always be joyful,
May your song always be sung,
May you stay forever young,
Forever young, forever young,
May you stay forever young.

FOREVER YOUNG

Que els déus et beneeixin i siguin sempre amb tu
que els teus desitjos es facin tots realitat.
Sempre has fet pels altres
deixa ara que altres facin per tu
construeix una escala als estels
i puja-la graó a graó.
Que romanguis sempre jove
per sempre jove, per sempre jove.

Bob Dylan

LI HAS DONAT COM SEMPRE MÉS VIDA A LA VIDA

Amb el mateix optimisme innat i contagiós
que vas heretar del pare,
i amb la generositat extrema del qui no té res a perdre,
te’n vas,
i si és massa aviat
no som qui per dir-ho:
encara que ens sembli evident que hi ha per aquí
una certa mala bava còsmica
quan t’acaba de néixer una filla
i just llavors te n’has d’anar.

Però no som qui per a dir-ho:
massa atordits per l’estrebada del comiat.

Perquè tu saps que te’n vas en la plenitud,
Feliç i exultant com sempre de donar més vida a la vida,
i després d’haver vençut amb un somriure als llavis
totes les batalles difícils que la vida ja des de ben aviat
t’ha anat posant pel davant,
i les has vençut amb el mateix optimisme innat i contagiós
que vas heretar del pare,
amb la generositat extrema del qui no té res a perdre:
ni la vida
que es perpetua i es transfigura
quan li has donat com sempre més vida a la vida:
i es queda aquí entre nosaltres
i té nom, i es diu Paula.

Manel Ollé

SEMPRE JOVE a Jordi Ollé

L'adéu
més dolç te'l donem trepitjant la gespa
regada recentment
per tota la vida fresca
que ens has donat
te'l donem a passet lent
mirada descalça
llàgrima lleu

L'adéu
més dolç te'l donem
avançant
en aquest camp que has deixat ara
tan jove i esplèndid
te'l donem encaixant el peu
sobre les teves petjades
flonges
que ens has ensenyat camins fantàstics
virgueries del cor
corregudes d'esperança
has estat davanter somiador
de jugades espontàniament genials
i espectador incansable
en aportar un polsim de màgia
que ens fes creure en nosaltres
i en les nostres il·lusions

L'adéu més dolç te'l donem vivint
com a tu t'agradava viure
ensumant intensament
l'aroma que escampa la gespa fresca
quan la trepitgem

a veure si marques un gol


Pau Moré Ollé

EXPLÍQUEM QUE HA PASSAT AL MÓN ?

Hola carinyo, Bon dia ! També avui em diràs: Explíquem el què ha passat al món ?

Doncs en aquest món estem tristos, enyorats de tu, de la teva presencia física, però plens de la teva pau i el teu amor i això ens fa seguir endavant, com tu sempre feies, trepitjant fort fent camí. Aquell camí que tu deies que no estava marcat sinó que el fèiem cadascú al anar caminat, què cert!
Molts d’aquests, per no dir tots, els vàrem fer plegats, i ara em venen més que mai a la meva memòria. Moments bons i no tant bons , però que vàrem saber trampejar-los i guanyar-los.

Allà estaves sempre tu, amb la teva discreció i silenci, però parlant amb el teu gest i la teva mirada. Fent sense esperar rebre, donant sense esperar res a canvi.

Recordo amb un somriure, com cuidaves de l’Oriol el teu primer nebot, i fillol, que orgullós estaves d’ell! quasi bé per a tu era una joguina… partits de futbol al passadís de casa amb l’avi fent “flostics”... pobre avia com va patir amb els vidres de colors de la porta del menjador! com corries darrera seu per ensenyar-lo a menjar-se el món, o com us rebolcàveu al llit dels pares fent-li pessigolles per sentir que sempre hem de riure’ns de les coses.
Desprès varen venir el Guillem i l’Helena, els teus petitons que deies, i aquell estiu a Sant Llorenç només amb 2 mesos, vas aparèixer com un àngel!!... bolquers, biberons, papilles, passejades, banys a la piscina, jocs, com reien per veure qui era el que donava el biberó a l’Helena, ho recordes? Així eres tu, donador i alegre, passés el que passés. I en La festa major, jove com eres, 18 anys i amb ganes de gaudir, em deies: ves tu jo ja aniré més tard a fer mal !! sempre pensant amb els altres, que no ens faltés res, que estiguéssim bé. Eres i has seguit així!!

L’estiu a Tiana, quin ensurt ens vas donar per la Verbena de Sant Joan !! i tot plegat, perquè jo necessitava una cosa de la farmàcia, tu sempre disposat, com no ! vas agafar la moto i cap a Badalona, però vas lluitar i vas seguir.
Com vàrem arreglar la casa del poble, trastos amunt i avall però al final la vas fer teva! La teva gran il•lusió d’aquell moment.
No puc deixar de pensar el costat que li vas fer al Miquel, ell a tu i tu a ell. En els moments durs i bons de la vida, d’aquest camí que sense saber perquè a vegades, es torna pedregós.
Jordi, saps que has estat també un altre pare pels meus fills, cuidador, confident, amic, tiet, germà, padrí. Has fet tots els papers quan ho necessitaven i tocava. Pendent sempre d’ells, del seu creixement, estudis, malalties, feina, amics, neguits i pors, ilusions i desencerts. Amb la proximitat o la distància, allà has estat tu, per abraçar-los, riure, jugar, plorar, gaudir, i sinó la trucada preguntant que fan? Necessites quelcom? Com va tot? No et perdies res, ni ho oblidaves. Sempre t’he i t’han tingut al costat i se que et seguiran tenint.
I amb el Lluís, que sempre li deies: algun dia t’atraparé!! i no saps prou com el vas atrapar !... des del principi, no amb els anys, però sí amb tota la teva capacitat d’estimar i donar.

Tinc tants i tants moments i situacions per explicar i compartir però ara per ara i avui ho deixo aquí, seguiré, sí! Explicant-te com va el món i on anem a fer mal. I explicant els altres de tu, de com eres i de tot el que vàrem compartir. I ara no és perquè no vull escriure, no pararia de fer-ho, però em falta temps, paper i paraules que ara em costen d’expressar, però serà en un altre moment. Gràcies Jordi, T’estimo carinyo !