La solitud se'm converteix en una sòlida companyia, vull impregnar-me de quietud en mig del soroll, desconnectar-me per una estona d'aquest món.Tinc ganes de compartir els meus pensaments...Espero un temps millor, diferent a altres espais viscuts. Em queda un interrogant en l'aire !...potser és una espera inestable, utòpica, resignada ? Davant d'aquest món que ens envolta em sento petita, impotent, però amb ganes de vèncer, de seguir caminant fins molt lluny. Per damunt d'una mar plana, o agitada, si és el moment i o s'escau, però sense que les meves petjades deixin rastre en el meu cor i pensament, creant-me enyorança i dolor. Vull confondrem amb les ones, amb el blau del cel, bressolar els meus pensaments sobre l'aigua i fondre dins d'ella les meves ànsies de ser, perquè ja soc, soc a prop i lluny de mi mateixa, però soc ! Caminaré lleugera per damunt del mar, amb els ulls tancats, però avançant segura, i sentiré que la corrent del mar es mou cap el meu destí, perquè el meu caminar sigui més àgil i lleuger.Vull tenir la serenitat de la natura, la fortalesa dels arbres, la llum del dia, la tranquil•litat de la nit, i la força del vent per seguir endavant...caminant!! Però no vull posseir ni desitjo res, tant sols el que tinc a l'abast dels ulls i la imaginació.No vull convertir-me en matèria de pedra, en cos insensible, fred i buit, immutable a les sensacions i sentiments.Vivim realment ?..o subsistim? Pobresa, tristesa, opressions, crits, llàgrimes, pors, etc...paraules que defineixen la lluita del ser humà, la realitat de la seva subsistència. Jo no vull viure així! no em deixaré tallar les ales i enfosquí el meu camí.Si us voleu negar a vosaltres mateixos, feu-lo, jo no puc !.... no puc negar a ningú d'aprofitar-se , de creure que té la veritat i la defensa com a única. Perquè tothom creu estar en el centre de l'univers i defensa tots els radis de la seva visió com única? Jo soc dels altres...potser visc i veig el món d'una altre manera, però no seré presa del vostre sistema !Pocs hi han que saben repartir amor procurant acceptar a l'altre i comprendre'l.No tinc por a expressar, a sentir i compartir, intentant alliberar-me d'idees convencionals i actituds imposades.Seguiré caminant, despullant el meu cos al vent per sentir la llibertat com una abraçada oberta al món. Insensibles els que tant sols creieu en les paraules, deixeu sentir al vostre cor !Solitud que et parla...natura, música, color, cos, gent, mirada, somriures, silenci....!
