26.1.09
¿ QUE ES UNA LAGRIMA ?
Podría dar la fórmula química de la lágrima.
Pero sería una tontería.
Todos sabemos que la lágrima no es nada más que unas letras mayúsculas y unos números chiquitos, un líquido que sirve para lavar el globo ocular, como dijo una vez un crítico en un comentario literario.
La lágrima lava también otras cosas.
La lágrima abre su corola celeste sobre un signo de interrogación.
A veces es una pregunta.
A veces es una respuesta. Pero siempre es un mensaje.
Pero siempre es una mano que se tiende, suplicante y abierta, en busca de otra mano que la estreche.
Y nace lejos de los ojos.
Nace en una región de adentro, ésa que el miedo paraliza; ésa que la emoción o la tristeza dejan un instante como suspendida en el aire, igual que cuando bajamos en un ascensor demasiado rápido; ésa que evidencia que existe justamente en el momento en que la amargura la define con un cosquilleo, con una vuelta de tuerca, con un temblor.
....................
Una lágrima es, un poco, decir adiós a lo que los ojos vieron antes de la lágrima.
Porque las imágenes anteriores ya no serán las mismas.
Porque cada vez que las miremos, después de la lágrima, las imágenes estarán impregnadas de su humedad salada, de ese sombrío fuego que quemó nuestros párpados.
Nada es igual después de una lágrima.
Ni la alegría, ni el dolor, ni la luz, ni la fe, ni la amistad, ni el amor.
Pero creo que lo que más cambia una lágrima… es al ser que la llora.
A mí me fueron cambiando las lágrimas que derramé en mi vida: la que inauguró mi infancia;
la que suplantó el grito de rebeldía por las injusticias que se cometieron en mi adolescencia;
la que brilló como la estrella de Belén para indicarme el camino que llevaba al sendero bello y cambiante del amor.
La que me borró el espejismo de que cada uno, en el mundo, tenía adjudicado su techo, su pedazo de pan, su cuota de alegría, su renovado asombro cotidiano.
La que me despertó frente al blanco envoltorio desde donde una niño recién nacido, en mitad de la noche, me hizo madre y mujer y rescató los pagos de mis comienzos, que se me habían perdido detrás de una maraña de rabias y de ausencias, de negaciones, de golpes, de inútiles.
SI, a mí me fueron cambiando las lágrimas que derramé en mi vida.
La que corrió por tu rostro cayendo de mis ojos, resbaló por tu cuello, humedeció tu pecho y regó tu corazón haciéndolo más blando y comprensivo.
Esa lágrima que, no sé por qué magia, por qué milagro inesperado, disolvió las espinas que suelen ir creciendo en las personas que se aman, y las van arañando sin que lo adviertan, y van impidiendo que uno se acerque al otro por miedo a lastimarse y por miedo a lastimar, y uno no quiere que las vean, que las toquen, que las sientan, sino que cierra los puños y los ojos y las niega.
Todo por una lágrima, una simple lágrima.
Esa que atora al mundo,
y el mundo… se empeña en no llorar.
ATURAT EL TEMPS EN UN PAPER
Remor freda de silenci
envolta les parets de casa.
Fredor que gela les darreres llàgrimes
que besen els meus ulls.
Aturat el temps en un paper
busca trobar la resposta
amb signes que amaguen
la realitat del meu pensament.
Defujo l’evidencia per crear el meu món
on l’absurd pren vida
i la realitat és tan sols un somni,
creat entre garlandes de colors.
Trenca el silenci una veu al cel obert,
em sacseja de cop la ment,
i aturo el meu pensament per
ofegar aquestes paraules en un no res.
Himnes de paraules, sons i sorolls,
tornen a despertar-me.
Enyores la quietud de l’oníric
personatge que buscava dins meu.
Un cafè, una cigarreta i el pas dels segons del rellotge,
m’afronten a la realitat, de vegades absurda,
i desgelen de cop els meus sentits.
envolta les parets de casa.
Fredor que gela les darreres llàgrimes
que besen els meus ulls.
Aturat el temps en un paper
busca trobar la resposta
amb signes que amaguen
la realitat del meu pensament.
Defujo l’evidencia per crear el meu món
on l’absurd pren vida
i la realitat és tan sols un somni,
creat entre garlandes de colors.
Trenca el silenci una veu al cel obert,
em sacseja de cop la ment,
i aturo el meu pensament per
ofegar aquestes paraules en un no res.
Himnes de paraules, sons i sorolls,
tornen a despertar-me.
Enyores la quietud de l’oníric
personatge que buscava dins meu.
Un cafè, una cigarreta i el pas dels segons del rellotge,
m’afronten a la realitat, de vegades absurda,
i desgelen de cop els meus sentits.
24.1.09
I Have A Dream
Yo creo en los àngeles.
Son espíritus puros, es decir "libres de toda materia.
Son seres de luz !
Su naturaleza espiritual implica que son libres de todas las limitaciones que lo humano involucra, por lo tanto su respuesta siempre es amor .
YO TENGO MIS ÁNGELES !!
PER TOT AIXÒ
Per la vostra veu i paraules.
Per els vostres plors i mirades.
Per les vostres pors i il·lusions.
Per saber compartir sense demanar.
Per donar sense esperar rebre.
Per les vostres paraules i somriures,
per les vostres incerteses i certeses.
Per fer-me sentir vibrar el cor al sentir les vostres mans prop, acariciant-me.
Per fer-me sentir part del vostre món.
Per els vostres plors i mirades.
Per les vostres pors i il·lusions.
Per saber compartir sense demanar.
Per donar sense esperar rebre.
Per les vostres paraules i somriures,
per les vostres incerteses i certeses.
Per fer-me sentir vibrar el cor al sentir les vostres mans prop, acariciant-me.
Per fer-me sentir part del vostre món.
Pel vostre amor.
Per la vostra complicitat.
Per la vostra força.
Per tot això, US ESTIMO !!
Per tot això, US ESTIMO !!
23.1.09
R.e.m. Everybody Hurts with lyrics
Cuando tu día se haga largo
Y la noche,tu noche sea solitaria.
Cuando estés segura que ya has vivido suficiente.
Bien, espera !
No te deprimas
Porque todo el mundo llora
y todo el mundo sufre.
A veces....A veces todo esta mal
Ahora es tiempo de cantar solo
Cuando tu día sea como la noche:
Aguanta, aguanta !
Si te sientes con ganas de marchar:
Aguanta !
Si estas seguro de que tienes suficiente con esta vida
Espera...No te deprimas, porque todo el mundo llora y todo el mundo sufre.
No golpees tu mano, no !
No golpees tu mano !!
Si te sientes solo...No, no, no, no estas solo !
Si estas seguro en esta vida y los días y noches son largos
Si estas seguro de que tienes demasiado en esta vida
Espera...
Todo el mundo sufre
A veces todo el mundo llora
A veces todo el mundo sufre
A veces
Todo el mundo sufre a veces...
Entonces.. aguanta, aguanta
Aguanta, aguanta !
Aguanta, aguanta
Aguanta, aguanta
Porque no estas solo !
Jason Mraz -I'm Yours (live)
Well, you done done me and you bet I felt it
I tried to be chill but your so hot that i melted
I fell right through the cracks, and i'm tryin to get back
before the cool done run out i'll be givin it my best test
and nothin's gonna stop me but divine intervention
I reckon it's again my turn to win some or learn some
I won't hesitate no more,
no more, it cannot wait i'm yours
Well open up your mind and see like me
open up your plans and damn you're free
look into your heart and you'll find love love love
listen to the music at the moment maybe sing with me
Ah, la peaceful melody
It's your god forsaken right to be loved loved loved loved Loved
So, i won't hesitate no more,
no more, it cannot wait i'm sure
there's no need to complicate our time is short
this is our fate, i'm yours
I've been spendin' way too long checkin' my tongue in the mirror
and bendin' over backwards just to try to see it clearer
my breath fogged up the glass
and so I drew a new face and laughed
I guess what I'm a sayin'is there ain't no better reason
to rid yourself of vanity and just go with the seasons
it's what we aim to do
our name is our virtue
I won't hesitate no more, no more
it cannot wait, i'm sure
(there's no need to complicate
our time is short
it cannot wait, i'm yours) 2x
no please don't complicate, our time is short
this is our fate, im yours.
no please don't hesitate no more, no more
it cannot wait, the sky is yours!)
well open up your mind and see like me
open up your plans and damn you're free
look into your heart and you'll find love love love love
listen to the music of the moment come and dance with me
ah, la one big family
it's your god forsaken right to be loved, loved, loved, loved
open up your mind and see like me
open up your plans and damn you're free
look into your heart and you'll find love love love love
listen to the music of the moment come and dance with me
ah, la happy family
it's our god forsaken right to be loved loved loved loved
listen to the music of the moment come and dance with me
ah, la peaceful melodies
it's you god forsaken right to be loved loved loved loved...
DIVENDRES
DIVENDRES......
PROU ANAR DE CUL!!!
ARA TOCA:
ESTAR AMB ELS AMICS...
DESCANSAR...I COM NO DIVERTIR-NOS!!!!
BON CAP DE SETMANA PER TOTHOM !
21.1.09
EXISTEIXO
Si existeixo és perquè soc fruit de l’amor, és la nostra llavor de vida, cultivem-lo i a fem-lo créixer entre nosaltres !
PARAULES PER VOSALTRES
Paraules per vosaltres: són molts, molts records els que afloren dins meu, dibuixant-me un somriure a la cara quan intento reviure’ls i amb una sensació que només es descriu amb una paraula que al pensar amb vosaltres em transmeteu : PAU. Sí, és això el que sento ara, quan amb uns instants intento passar aquest anys per davant meu, recordant les vostres paraules, vivències, sommrius, plors..etc que no ofegaven ni pesaven, eren sempre fetes a mida, per donar, aconsellar, compartir,... i sense adonar-te, simplement amb elles, les paraules, sabíeu assenyalar el camí per on volíem anar. Recordo les vostres xerrades, rodejades de colors que ens alegraven aquells dies que potser no havien estat tot lo bonsque nosaltres volíem, situacions a vegades bones i d’altres no tant, però sempre compartides amb un somriure, aquella mà que sempre trobava per fer-me una carícia , aquells ulls i mirada còmplice que sense parlar em donaven força per seguir endavant !
I sé que em deixo moltes coses i molts moments que ara no tinc espai per escriure però que si tenen el seu espai dins del meu cor que és on estan i sempre estaran.
Sovint esborrem del nostre pensament paraules, moments, persones, llocs ... però una olor, una cançó, un gest o bé una situació te les retornen, són realitats oblidades en teu pensament, que ja no fan mal, o si? estan canviades, les veus i vius d'una altre manera, amb enyor.. amb decepció,...amb comprensió, ...amb alegria, ..... , però el que és cert és, que ets capaç de viure-les altre cop, tu amb tu mateixa i el temps i potser l'oblit ha fet que siguin diferents. Us estimo!!
I sé que em deixo moltes coses i molts moments que ara no tinc espai per escriure però que si tenen el seu espai dins del meu cor que és on estan i sempre estaran.
Sovint esborrem del nostre pensament paraules, moments, persones, llocs ... però una olor, una cançó, un gest o bé una situació te les retornen, són realitats oblidades en teu pensament, que ja no fan mal, o si? estan canviades, les veus i vius d'una altre manera, amb enyor.. amb decepció,...amb comprensió, ...amb alegria, ..... , però el que és cert és, que ets capaç de viure-les altre cop, tu amb tu mateixa i el temps i potser l'oblit ha fet que siguin diferents. Us estimo!!
20.1.09
AQUESTS ULLS
Semblen uns ulls disposats a dir que volen fugir de la tristesa... però potser no saben ben bé com... o sí... La veritat és que aquests ulls són de les poques imatges que fan que el fet de la desesperació que de tant en tant enganya el meu sentiment desaparegui... per poca estona... però el somriure és suficient per a ser feliç, o enganyar al sentiment de la felicitat...
LAGRIMAS DE COLORES
Y es que las lágrimas pueden ser de colores... Me acarician, me emocionan... mojando mi piel con sus palabras. Son lágrimas amargas que a mi me resultan dulces, compasivas, inseparables tertulianas de noches trasnochadas... amigas noctámbulas que son lo que les pido. Las anhelo... porque me han enseñado a sentir de otra manera; a mi manera... me han explicado que no es importante dónde me encuentre, porque las noches siempre son las mismas... que me fui muy lejos para añorarte, para poder escribirte... me fui para que todas aquellas canciones tuvieran sentido, para que mi almohada preguntara por ti... sé que parece ridículo, pero es así... del mismo modo que en la oscuridad las caricias parecen ser más suaves, o que el mayor estruendo puede ser el más afónico de los silencios... sólo así se puede comprender que me sienta desmesuradamente sola entre la multitud. Las lágrimas me hacen sentir viva, sacan lo mejor que hay en mi... quizá me fui para pensar en ti, para sollozar y sentirme afortunada de estar abandonada... quizá las amo porqué tú las olvidaste...... y es por eso que, a veces, mis lágrimas son de colores.
ELS COLORS ENS ENVOLTEN !!!
Malgrat avui fa un dia gris podem veure la vida de colors,
no sols pel que veuen els nostres ulls sino pel que sent el nostre cor !!
En un dia gris tu pots fer que un somriure, una mirada, una paraula, un gest, una cançó,...etc siguin de color.
Però quan menys t´ho esperes, dins d´un núvol negre salta la sorpresa d´un ocell petit,
que fa que aquell dia tingui melodia,
convidant-te a aprendre un ball divertit.
19.1.09
MARTIN LUTHER KING
"Hemos aprendido a volar como los pájaros, a nadar como los peces; pero no hemos aprendido el sencillo arte de vivir como hermanos."
UN MUNDO
¿Podría existir un mundo? Donde el éxito a alcanzar, fueran las risas sobrepasando la adrenalina y dejando correr el tiempo sin tener la necesidad de alcanzarlo, simplemente dejando que te lleve a otro espacio,trasladando tus sentidos, como una perla hundiéndose en el mar.
REFLEXIONS
Si t’atures un segon i mires al teu voltant veus que tot canvia, en cada moment, en cada instant, res és inamovible. Però a nosaltres ens sembla que el que passa en les nostres vides i tot el que forma part d’ella, no té perquè fer-ho o no pot canviar. Inconscientment, ens aferrem al nostre propi ego, per no deixar que això canvií...por, inseguretat, egoisme, en una paraula: dolor. El nostre entorn i nosaltres estem canviant constantment, però el nostre “jo” no ens deixa veure la nostra pròpia maduració i el potencial que tenim dins per poder canviar les coses, per donar el pas i fer-ho. Ens creem un estat constant de molèstia en la nostra ment, debatent entre el que som, el que hem estat i el que volem ser, i és la diferència que hi ha entre la nostra realitat i la nostra percepció d’ella, la que ens crea aquests dubtes. Per sortir d’aquesta foscor cal que constantment ens avaluem a nosaltres mateixos, i no des del passat ni el futur, sinó des del mateix instant que estem vivint: el present. Les coses no canvien si un mateix no les canvia, hem d’aprendre a alliberar el nostre “jo” per passar per tots els canvis sense dolor. És la realitat en un mateix el que permet que ens realitzem, les coses no canviaran sinó canviem juntament amb elles. El canvi és la llei de l’univers.
CRECEMOS
Crecemos o tenemos conciencia de nuestra propia evolución, porque contamos con un pasado. Los errores cometidos no son más que posibilidades de crecimiento; es en nuestros errores, en nuestros tropiezos, donde se encuentran todas las posibilidades de evolución; es de ellos de los que debemos aprender y tomarlos como punto de referencia vitales, porque es nuestra fuente de sabiduría más fiable, de aprendizaje, de evolución, de crecimiento"
18.1.09
APRÈN
Aprèn a estimar el camí, no la destinació.
Aprèn que la vida no és un assaig general, i que l’únic que podem donar per segur és el present.
Aprèn a veure les coses bones del món i a intentar tornar-li’n algunes, perquè has de creure completament i profundament en el que fas.
Aprèn a ser feliç i viu la vida amb alegria i passió i veuràs com això és viure.
Busca’t una vida que et deixi sentir l’olor de salobre que duu la brisa que acarona la sorra de la platja, una vida en la qual t’aturis a contemplar com un aligot cua-roja dibuixa cercles sobre un estany i una pineda.
Busca’t una vida en la qual no estiguis sola. Troba persones que t’estimis i t’estimin. I recorda que l’amor no és oci, sinó feina.
Busca’t una vida en la qual siguis generosa.
Mira les azalees que a la primavera fan unes flors fúcsies que semblen estels; mira la lluna plena platejada que penja del cel negre en una nit freda.
I adona’t que la vida és meravellosa, i que no té cap sentit donar-la per feta.
“Esgota aquest petit moment.
Morirà aviat.
Tant si era d’or com si sobrava,
Mai no tornarà.”
Aprèn que la vida no és un assaig general, i que l’únic que podem donar per segur és el present.
Aprèn a veure les coses bones del món i a intentar tornar-li’n algunes, perquè has de creure completament i profundament en el que fas.
Aprèn a ser feliç i viu la vida amb alegria i passió i veuràs com això és viure.
Busca’t una vida que et deixi sentir l’olor de salobre que duu la brisa que acarona la sorra de la platja, una vida en la qual t’aturis a contemplar com un aligot cua-roja dibuixa cercles sobre un estany i una pineda.
Busca’t una vida en la qual no estiguis sola. Troba persones que t’estimis i t’estimin. I recorda que l’amor no és oci, sinó feina.
Busca’t una vida en la qual siguis generosa.
Mira les azalees que a la primavera fan unes flors fúcsies que semblen estels; mira la lluna plena platejada que penja del cel negre en una nit freda.
I adona’t que la vida és meravellosa, i que no té cap sentit donar-la per feta.
“Esgota aquest petit moment.
Morirà aviat.
Tant si era d’or com si sobrava,
Mai no tornarà.”
GRÀCIES
Gràcies per tot, per ser com sou.Per les vostres paraules.Pels vostres somriures.Per les vostres abraçades.Pels vostres pensaments.Per la vostra força.Per la vostra valentia.Per la vostra mirada.Per la vostra pau.Per sentir-vos a prop.Per compartir.Per donar.Per guiar.Per rebre.Per estimar.Per tot el vostre amor...
15.1.09
ESTIMO
Jo estimo l'amor breu, com al de la mare al seu fill,que recula veloç,fins a trobar-se ell mateix.
Estimo l'amic que et parla i escolta, que comparteix la força i la feblesa, que riu i plora amb tu si cal.
Estimo la besada tranquil•laque guarda el silenci i rebutja la llum i les veus,conscient de la seva mortalitat.
I no vull estimar, però estimo ridícules i petites escòries, que em limiten i em priven de volar.
No estimo i em volen fer estimar,l'odi i la por, la violència i la mentida.
Així vull estimar i tu, em fas estimar.
SOLITUD QUE ET PARLA.
La solitud se'm converteix en una sòlida companyia, vull impregnar-me de quietud en mig del soroll, desconnectar-me per una estona d'aquest món.Tinc ganes de compartir els meus pensaments...Espero un temps millor, diferent a altres espais viscuts. Em queda un interrogant en l'aire !...potser és una espera inestable, utòpica, resignada ? Davant d'aquest món que ens envolta em sento petita, impotent, però amb ganes de vèncer, de seguir caminant fins molt lluny. Per damunt d'una mar plana, o agitada, si és el moment i o s'escau, però sense que les meves petjades deixin rastre en el meu cor i pensament, creant-me enyorança i dolor. Vull confondrem amb les ones, amb el blau del cel, bressolar els meus pensaments sobre l'aigua i fondre dins d'ella les meves ànsies de ser, perquè ja soc, soc a prop i lluny de mi mateixa, però soc ! Caminaré lleugera per damunt del mar, amb els ulls tancats, però avançant segura, i sentiré que la corrent del mar es mou cap el meu destí, perquè el meu caminar sigui més àgil i lleuger.Vull tenir la serenitat de la natura, la fortalesa dels arbres, la llum del dia, la tranquil•litat de la nit, i la força del vent per seguir endavant...caminant!! Però no vull posseir ni desitjo res, tant sols el que tinc a l'abast dels ulls i la imaginació.No vull convertir-me en matèria de pedra, en cos insensible, fred i buit, immutable a les sensacions i sentiments.Vivim realment ?..o subsistim? Pobresa, tristesa, opressions, crits, llàgrimes, pors, etc...paraules que defineixen la lluita del ser humà, la realitat de la seva subsistència. Jo no vull viure així! no em deixaré tallar les ales i enfosquí el meu camí.Si us voleu negar a vosaltres mateixos, feu-lo, jo no puc !.... no puc negar a ningú d'aprofitar-se , de creure que té la veritat i la defensa com a única. Perquè tothom creu estar en el centre de l'univers i defensa tots els radis de la seva visió com única? Jo soc dels altres...potser visc i veig el món d'una altre manera, però no seré presa del vostre sistema !Pocs hi han que saben repartir amor procurant acceptar a l'altre i comprendre'l.No tinc por a expressar, a sentir i compartir, intentant alliberar-me d'idees convencionals i actituds imposades.Seguiré caminant, despullant el meu cos al vent per sentir la llibertat com una abraçada oberta al món. Insensibles els que tant sols creieu en les paraules, deixeu sentir al vostre cor !Solitud que et parla...natura, música, color, cos, gent, mirada, somriures, silenci....!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)