ELS MEUS

I BELIBE IN YOU

APRÈN

Aprèn a gaudir de l'amor,
a confiar en la teva força,
a enfrontar les teves pors,
a entusiasmar-te amb la vida,
a demanar ajuda quan la necessitis,
a prendre les teves pròpies decisions,
a ser una bona amiga de tu mateixa.
A dir o callar segons la teva conveniència,
a quedar-te amb el crèdit dels teus assoliments,
a no estar pendent de l'aprovació dels altres,
a no absorbir les responsabilitats d'uns altres,
a ser conscient dels teus sentiments i a actuar en conseqüència.
A posar límits, a sostenir-los,
a prendre més riscos,
a acceptar els canvis,
a realitzar les teves creences,
a ser capaç d'omplir primer la teva copa i després la dels altres,
a planejar el teu futur però no viure en ell.
A valorar la teva intuïció,
a prendre les teves pròpies decisions,
a fer de la comprensió i el perdó, les teves prioritats,
a acceptar-te com ets,
a gaudir la diferència entre els sexes,
a aprendre de les trobades i dels fracassos.
M'agradaria, que et permetis riure a riallades pel carrer, sense cap raó.

LA VIDA NO RETROCEDEIX

Els teus fills no són els teus fills són fills i filles de la vida desitjosa de si mateixa.
No vénen de tu, sinó a travès de tu i encara que estiguin amb tu no et pertanyen.
Pots donar-los el teu amor, però no els teus pensaments, doncs, ells tenen els seus propis pensaments.
Pots abrigar els seus cossos, però no les seves ànimes, perquè elles, viuen en la casa del matí, que no pots visitar ni tan sols en somni.
Pots esforçar-te a ser com ells, però no procuris fer-los semblants a tu perquè la vida no retrocedeix, ni es deté en l'ahir.
Tu ets l'arc del com, els teus fills com fletxes vives són llançats.
Deixa que la inclinacion en la teva mà de l’arquè sigui per a la felicitat.

Kahlil Gibran

ETS UN ÉSSER HUMÀ ESPECIAL

Que la teva vida es torni un jardí d'oportunitats per a ser feliç! Que en les teves primaveres siguis amant de la alegria.
Que en els teus hiverns siguis amic de la sabiduria. I que quan t'equivoquis en el camí, comencis tot de nou.
Doncs així seràs cada vegada mes apassionada per la vida. I descobriràs que ser feliç no és tenir una vida perfecta. Sinó utilitzar les llàgrimes per a regar la tolerància. Utilitzar les perdudes per a refinar la paciència. Utilitzar les errades per a esculpir la serenitat. Utilitzat el dolor per a lapidar el plaer. Utilitzar els obstacles per a obrir les finestres de la intel•ligència. Mai desisteixis. Mai desisteixis de les persones que estimes. Mai desisteixis de ser feliç, doncs la vida és un espectacle imperdible. I tu, ets un ésser humà especial.

SER FELIÇ

M’agradaria que sempre recordessis que ser feliç no és tenir un cel sense tempestats, camins sense accidents, treballs sense cansament, relacions sense decepcions. Ser feliç és trobar força en el perdó, esperança en les batalles, seguretat en la llotja de la por, amor en els desencontres. Ser feliç no és solament valorizar el somriure, sinó tambien reflexionar sobre la tristesa. No és tot just commemorar el succés, sinó aprendre lliçons en els fracassos. No és tot just tenir alegria amb els aplaudiments, sinó trobar alegria en l'anonimat. Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, a pesar de tots els desafios, incomprensions i períodes de crisis. Ser feliç no és una fatalitat de la destinació, sinó una conquesta de qui sap viatjar cap a dins del seu propi ésser. Ser feliç és deixar de ser víctima dels problemes i tornar-se un actor de la pròpia història. És travessar deserts fora de si, mes ser capaç de trobar un oasi en el recondito de la nostra ànima.


Ser feliç és no tenir por dels propis sentiments. És saber parlar de si mateix. És tenir coratge per a oir un ,No!. És tenir seguretat per a rebre una critica, encara que sigui injusta. És besar als fills, acaronar als pares i tenir moments poètics amb els amics, encara que ells ens fereixin. Ser feliç és deixar viure a la criatura lliure, alegre i simple que viu dintre de cadascun de nosaltres. És tenir maduresa per a dir: Em vaig equivocar!. És tenir la osadia per a dir: Perdona'm. És tenir sensibilitat per a expressar, Et necessito !. És tenir capacitat de dir: T'estimo!.

HAS DE PERMETRE'T

Has de permetre't sentir, has de permetre't ésser vulnerable. Tal vegada no t'agradi el que veus, això no té importància, no cal jutjar sempre, però si has de deixar que t'escometi, que t'emocioni i aixì sentiràs que el teu cos està viu.