5.10.09

EXPLIQUEM EL QUE HA PASSAT AL MÒN


Hola Jordi fa dies bé mesos que no t'escrivia per aquí, si que tu i jo ho fem, parlem en el silenci i t'explico com va tot, però ahir la Mary Claustro em va dir: Com és que no has continuat escrivint? Tu ho saps millor que jo !!
Malgrat sentir-te aquí, al meu costat i parlar, reflexar en paraules tot això, sentiments, sensacions i moments, és difícil.
Però avui si que t'explicaré el que dissabte va passar al món !!
Saps ? ens vàrem reunir tots els cosins Ollé i família amb la mare per fer una costellada a Sant Feliu, la teva i ara casa de tots. Va venir el Pep i l'Aina de Mallorca, l'Angelona i el petit Ferran de Menorca , el Miguelito, bé Michael, encara que tu i jo encara li diem així, amb tota la seva parentela (aquesta paraula la feia servir el pare ho recordes?) La Sesi i els seus, La mary i el David i nosaltres: Manel, Carmen Montse, Marina, Tú (Perquè se que hi estaves) i jo també amb la nostra parentela erem uns 45 !! pensaràs quina moguda, no? que va !! va ser una passada tots a una. Si que érem molta gent però el que més hi havia era AMOR !! Semblava que el temps no havia passat hi havia moments en que jo mirava al meu voltant i canviant d'escenari tenia la sensació de que estàvem a Constantí al Masset, menjant tots junts en aquella taula parada al costat del pou i la bassa, on buscàvem cap-grossos i jugàvem corrent entre els avellaners a cuita amaga o fèiem pastetes de fang al rec, ho recordes ?
Els anys han passat però les nostres vivències i sensacions compartides entre tots ...no!! No, perquè van ser moltes i molt fortes, viscudes des de l'amor.
El Pep quan marxava amb va dir Magda recorda, no soc el teu cosí, soc el teu germà i crec que així és Jordi, vàrem viure i vivim com a germans no perquè biològicament tinguem la mateixa mare, sinó perquè l'amor que ens tenim i compartim és aquest el de germans.
...i el que passa al món segueix però sempre amb tu entre nosaltres.
T'estimo !!

CON EL TIEMPO


Con el tiempo aprendes a construir todos tus caminos en el hoy, porque el terreno del mañana, es demasiado incierto para hacer planes.

Con el tiempo comprendes que apresurar las cosas o forzarlas a que pasen ocasionará que al final no sean como esperabas.

Con el tiempo te das cuenta de que en realidad lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante.

Con el tiempo verás que aunque seas feliz con los que están a tu lado, añoraras terriblemente a los que ayer estaban contigo y ahora se han marchado.

Con el tiempo aprenderás que intentar perdonar o pedir perdón, decir que amas, decir que extrañas, decir que necesitas, decir que quieres ser amigo… ante una ausencia…, ya no tiene ningún sentido.

Pero desafortunadamente… SOLO CON EL TIEMPO…

Y recuerda estas palabras:

“EL HOMBRE SE HACE VIEJO MUY PRONTO Y SABIO MUY TARDE” (justamente cuando ya no hay tiempo…)

AMAR ES VIVIR


El amor no es algo que obtenemos o hacemos, sino algo que somos, que siempre fuimos y siempre seremos.
Tenemos el poder de hacer de nuestro mundo un lugar mejor, podemos decidir lo que queremos a cada instante, hacia donde orientar nuestras actitudes, nuestros pensamientos y sentimientos, hacerlos positivos o negativos, pero según la decisión y actitud que tomemos, heremos que nuestro mundo también lo sea.
Muchas veces dudamos de nosotros mismos y estamos a punto de desfallecer, no hemos de permitir que el desaliento nos haga perder el rumbo, hemos de concéntremonos en nuestro objetivo: amar y amar es vivir.
Si fueramos conscientes de lo efímera que es nuestra vida pensaríamos dos veces antes de desperdiciar las oportunidades que tenemos de ser y hacer felices a los demás.
Dejamos pasar las cosas, las personas, los sentimientos,... sin darnos cuenta, sin percibirlos, y después sin quererlo vuelven a nuestras vidas como recuerdos de los minutos vividos, llenos de felicidad, de alegría y también de tristezas…

TENS UNA AMIGA

I A VEGADES ENS EN SORTIM