Què s'amaga sota la catifa?
Sota els coixins del sofà,
sota aquell racó ocult,
sota.... d'aquell lloc on mai acostumes a mirar?
i sota els teus pensaments?
No busquis més és aquí on està la resposta de totes les teves preguntes.
Estan en el món i en la llibertat que és el contrari de la realitat.
Som nosaltres qui ens la donem, i la fi qui la trobem.
I sóc capaç de mirar a través del meu propi pensament i estar disposada a no basar-me en cap establiment anterior per a poder observar-la, gaudir-la i aprendren d'ella.
Perque vull veure, presenciar i sentir, el nou, i inesperat,
present!!!
Tot el poder de la vida resideix en el moviment de la teva respiració, igual que tot el poder del mar està en cada onada.
No jutgis el que és invisible per a tu, o, en cas contrari, mai ho podràs veure.
No hi ha realment un món, només hi ha el teu món.
En el silenci de la nit, en el misteri que surt de l'ànima i ho pinta tot amb el seu color màgic,
en el cor del vent que et pren sencera i et duu lluny,
en aquest lloc de la ment on la lluna brilla,
allà estaré jo.
Caminar descalça per la platja, respirar, conversar amb els arbres, contemplar un cel estrellat, posar rumb a cap part, somriure perquè si...tots apreciem aquests moments d'intimitat, de no timidesa, on no ens guardem res, on descansar en un sentiment d'amor, de gratitud, i de plenitud... Perquè no sóc capaç de viure així cada instant, en cada experiència?
La resposta està en la meva ment. D'alguna manera controlo i decideixo com, quan i on permeto obrir-me a una experiència d'intimitat.
M'agrada veure com cau la tarda. M'agrada veure com arriba la nit. Des de la meva finestra contemplo l'espectacle.... Un llindar indefinible en el qual percebeixo de nou aquest instant etern... Després de la línia del crepuscle, milers de llums s'encenen i les ciutats replandeixen. Allà baix, milions d'éssers humans realitzant aquest gest quotidià, sense adonar-se que és un tribut a ella. Cada jornada, a hora foscant, fan clic en l'interruptor, honrant-la sense saber-lo. Altra dimensió està disponible quan arriba. Així que, demà, quan arribi l'hora d'encendre les llums, enrecordet i saluda-la. Dóna la hi la benvinguda i permet que et dugui on ella vulgui.
L'existència no té llenguatge...i si depens del llenguatge no podràs comunicar-te amb l'existència.
L'existència és un misteri, no pots interpretar-lo.
Si ho interpretes, ho perds.
L'existència pot ser viscuda, no pensada.
Se sembla més a la poesia que a la filosofia.
És un senyal, una porta.
Mostra, però no diu res.
