Però això no existeix.
Dubtem de quin és el camí que hem d’agafar
ens agradaria saber si serà el correcte, o potser ho era el que hem deixat.
Perquè se’ns fa més feixuc mirar endavant que quedar-nos aturats, o mirar enrera.
És com voler saber quin serà l’arbre més adequat que ens ha de donar aixopluc.
I ens preguntem que cal dur d'equipatge per fer-ho.
Perquè?
Són limitacions que ens creem en forma de pors, dubtes, i inseguretats per l’incertesa de no saber el que o el com, fins que arribem a destí.
Hem de tenir prou amb nosaltres mateixos.
En totes les nostres respostes hi ha el nostre aprenentatge quotidià , tant simple com saber que el camí l’anem fent nosaltres a cada pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada