Podria escriure molt i potser afegir poc del que en realitat tot és. Cada paraula escrita desxifra un sentiment viscut en un moment, la seva màgia i el seu encant com a tal.
1.11.09
EL MIRALL INFINIT
En quina part del mirall et trobes ?
T’has preguntat mai com vols veure’t a través dels teus ulls ?
Mira’t al mirall i pensa.
El que veiem en un instant davant d’un mirall, som nosaltres, la nostra vida, és l'instant d’un moment, quan tornis a mirar ja serà diferent, perquè el mirall no té ni passat ni futur, tant sols present.
El que veiem en el mirall reflexat de nosaltres, és el que volem i elegim veure, la nostre consciència té aquesta capacitat, tu no em veus com jo , jo no et veig com tu, per tant segons com triem que ha de ser el mirall ens veurem i sentirem.
Si és petit, tant sols estarem nosaltres, absents de la resta del món, ignorant el que tenim al voltant i per tant tancats en nosaltres mateixos, pel contrari, quan més gran sigui, més veurem, i serem i formarem part del món de l’univers com una part més d’aquest on la nostra consciència no serà un cos sinó un tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)