2.4.09
SOY UNA DE ELLAS
YO QUIERO SER.... LUZ DE LUNA.... Para brillar en la noche de los amores incomprendidos.
SILENCIO... Para hacer callar las voces que aturden al corazón.
AMANECER... Para construir un día más de felicidad.
LUZ... Para los que viven en la oscuridad.
NOCHE... Para acariciar a los que luchan durante el día.
VIDA... Para que renazcan los que están muriendo.
LÁGRIMA... Para hacer llorar a los corazones insensibles.
SONRISA... Para dulcificar los labios de los amargados.
AMOR... Para unir a las personas...
Y decirles que apenas soy una de ellas.
EL CORAZÓN CONTINUA
Cada noche en mi sueños te veo, te siento.
Así es como se que continúas.
Lejos atravesando las distancias y los espacios entre nosotros.
Cerca, lejos, donde quiera que estés yo creo que el corazón continúa.
UN ALTRE PAS
Segueixo amb el teu enyor, Encenc una cigarreta i miro al sostre, imagino el reflexa de la llum de la lluna i del soroll del mar, però no puc dormir.
Estic aquí per buscar tranquil·litat, calma, en l’espai i en mi....i no se quan temps a passat, .... i encara no ha sortit el sol!
Ets tu.
Abraça’m, se’m fa tant dolç el teu bes.
Abraça’m, tendrament, no tinc res més.
Et veig un instant i és una festa el record,
el teu deix estrany em torba i em pren el cor.
M’agrada tot el que em fas, el que em dius,
però encara m’agrades més si em somrius.
No t’estiguis mai de dir que vols estar amb mi,
tendre amic....
Hem estat junts, en pau, el temps no existia.
Després més tard ens em quedat tombats mirant els estels,
en silenci, agafats de la mà, aïllats de l’entorn.
De matinada, perduts en el silenci de la nit, hem baixat al port.
Pescadors que tornen....nosaltres asseguts a l’escullera, compartit silencis i mirades.
Pescadors que tornen....nosaltres asseguts a l’escullera, compartit silencis i mirades.
El sol ja surti, per molts comença la rutina de la vida.
Nosaltres seguim absents.
Et dic que sento soledat, perquè? em preguntes i et responc que no ho se.
Potser tinc por de donar un altre pas ?
Tornem a casa, el dia s’ha aixecat, un cafè calent amb complicitat,
Tornem a casa, el dia s’ha aixecat, un cafè calent amb complicitat,
ara no cal que et demani que m’abracis estic enredada al teu cos,
tanco els ulls i em dormo.
No se si he ordenat els meus pensaments però si sento els meus sentiments.
M'AGRADA
M’agrada la gent que vibra, que no cal empaitar-la, que no cal dir-li que faci les coses, sinó que sap què ha de fer i ho fa en menys del temps esperat.
M’agrada la gent amb capacitat per mesurar les conseqüències de les seves accions, la gent que no deixa les solucions a l’atzar.
M’agrada la gent estricta amb la seva gent i amb ella mateixa, però que mai no oblida que som humans i que ens podem equivocar.
M’agrada la gent que sap com n’és, d’important, l’alegria.
M’agrada la gent sincera i franca, capaç, d’oposar-se amb arguments serens i raonables.
M’agrada la gent amb criteri, que no s’avergonyeix de reconèixer que no sap alguna cosa o que es pot equivocar.
M’agrada la gent que pensa que la feina en equip, entre amics, produeix més que els esforços individuals caòtics.
M’agrada la gent que en acceptar els seus errors s’esforça genuïnament per no tornar-los a cometre.
M’agrada la gent capaç de criticar-me constructivament i a la cara; a aquests els considero els meus amics.
M’agrada la gent fidel i persistent, que no defalleix quan es tracta d’assolir objectius i idees.
M’agrada la gent que treballa pels resultats.
Amb gent com aquest, em comprometo a qualsevol cosa, ja que pel sol fet d’haver tingut aquesta gent al meu costat, em dono per satisfet.
Mario Benedetti
M’agrada la gent amb capacitat per mesurar les conseqüències de les seves accions, la gent que no deixa les solucions a l’atzar.
M’agrada la gent estricta amb la seva gent i amb ella mateixa, però que mai no oblida que som humans i que ens podem equivocar.
M’agrada la gent que sap com n’és, d’important, l’alegria.
M’agrada la gent sincera i franca, capaç, d’oposar-se amb arguments serens i raonables.
M’agrada la gent amb criteri, que no s’avergonyeix de reconèixer que no sap alguna cosa o que es pot equivocar.
M’agrada la gent que pensa que la feina en equip, entre amics, produeix més que els esforços individuals caòtics.
M’agrada la gent que en acceptar els seus errors s’esforça genuïnament per no tornar-los a cometre.
M’agrada la gent capaç de criticar-me constructivament i a la cara; a aquests els considero els meus amics.
M’agrada la gent fidel i persistent, que no defalleix quan es tracta d’assolir objectius i idees.
M’agrada la gent que treballa pels resultats.
Amb gent com aquest, em comprometo a qualsevol cosa, ja que pel sol fet d’haver tingut aquesta gent al meu costat, em dono per satisfet.
Mario Benedetti
Subscriure's a:
Missatges (Atom)