Podria escriure molt i potser afegir poc del que en realitat tot és. Cada paraula escrita desxifra un sentiment viscut en un moment, la seva màgia i el seu encant com a tal.
3.5.10
PERMITETE
Permítete a partir de hoy tomar las riendas de tu propio destino,
y escribe,
como lees aquí,
tu propia declaración de principios,
alineados con la energía del amor universal.
LA VIDA
LA POESIA VE DESPRÉS
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
ABRAÇA'M
Abraça’m fort, ben fort, abans que acabi
el rerefons de lluna que ens aïlla
de comú acord contra la soledat,
en la claror de mans entrellaçades
mentre estrenyem l’espai de notes nues
i ens bressa una mateixa melodia.
Així esdevenim aquell ésser feliç que en els orígens
fou castigat pels déus.
Abraça’m fort perquè pugui servar
l’empremta de les mans,
el pou de les besades,
i convertir en lletra aquest instant fugaç
amb l’energia d’unes mans petites
i amb el cor abocat en el poema.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)