Cert... sobre les mans... sobre aquelles mans que transmeten un somni massa jove, massa distant, massa impossible...
T’has preguntat mai que podries fer amb aquestes mans?
A vegades prenc la iniciativa de no tocar-les i així evitar la soledat de la companyia que em priva de reconèixer els detalls més insignificants que poden significar créixer en el meu interior...
Sospito que no tot s’hauria d’acabar d’una manera tant efímera ... sospito que són les mans el punt d’unió que necessita qualsevol ésser per a sentir-se delicadament estimat,
sobtadament unit a qualsevol pètal de qualsevol flor...
i recorda,
a vegades les flors s’allunyen... a vegades les flors s’apropen... el que cal és cultivar-le
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada