Remor freda de silenci
envolta les parets de casa.
Fredor que gela les darreres llàgrimes
que besen els meus ulls.
Aturat el temps en un paper
busca trobar la resposta
amb signes que amaguen
la realitat del meu pensament.
Defujo l’evidencia per crear el meu món
on l’absurd pren vida
i la realitat és tan sols un somni,
creat entre garlandes de colors.
Trenca el silenci una veu al cel obert,
em sacseja de cop la ment,
i aturo el meu pensament per
ofegar aquestes paraules en un no res.
Himnes de paraules, sons i sorolls,
tornen a despertar-me.
Enyores la quietud de l’oníric
personatge que buscava dins meu.
Un cafè, una cigarreta i el pas dels segons del rellotge,
m’afronten a la realitat, de vegades absurda,
i desgelen de cop els meus sentits.
envolta les parets de casa.
Fredor que gela les darreres llàgrimes
que besen els meus ulls.
Aturat el temps en un paper
busca trobar la resposta
amb signes que amaguen
la realitat del meu pensament.
Defujo l’evidencia per crear el meu món
on l’absurd pren vida
i la realitat és tan sols un somni,
creat entre garlandes de colors.
Trenca el silenci una veu al cel obert,
em sacseja de cop la ment,
i aturo el meu pensament per
ofegar aquestes paraules en un no res.
Himnes de paraules, sons i sorolls,
tornen a despertar-me.
Enyores la quietud de l’oníric
personatge que buscava dins meu.
Un cafè, una cigarreta i el pas dels segons del rellotge,
m’afronten a la realitat, de vegades absurda,
i desgelen de cop els meus sentits.
