Si t’atures un segon i mires al teu voltant veus que tot canvia, en cada moment, en cada instant, res és inamovible. Però a nosaltres ens sembla que el que passa en les nostres vides i tot el que forma part d’ella, no té perquè fer-ho o no pot canviar. Inconscientment, ens aferrem al nostre propi ego, per no deixar que això canvií...por, inseguretat, egoisme, en una paraula: dolor. El nostre entorn i nosaltres estem canviant constantment, però el nostre “jo” no ens deixa veure la nostra pròpia maduració i el potencial que tenim dins per poder canviar les coses, per donar el pas i fer-ho. Ens creem un estat constant de molèstia en la nostra ment, debatent entre el que som, el que hem estat i el que volem ser, i és la diferència que hi ha entre la nostra realitat i la nostra percepció d’ella, la que ens crea aquests dubtes. Per sortir d’aquesta foscor cal que constantment ens avaluem a nosaltres mateixos, i no des del passat ni el futur, sinó des del mateix instant que estem vivint: el present. Les coses no canvien si un mateix no les canvia, hem d’aprendre a alliberar el nostre “jo” per passar per tots els canvis sense dolor. És la realitat en un mateix el que permet que ens realitzem, les coses no canviaran sinó canviem juntament amb elles. El canvi és la llei de l’univers.
