M’agradaria que sempre recordessis que ser feliç no és tenir un cel sense tempestats, camins sense accidents, treballs sense cansament, relacions sense decepcions. Ser feliç és trobar força en el perdó, esperança en les batalles, seguretat en la llotja de la por, amor en els desencontres. Ser feliç no és solament valorizar el somriure, sinó tambien reflexionar sobre la tristesa. No és tot just commemorar el succés, sinó aprendre lliçons en els fracassos. No és tot just tenir alegria amb els aplaudiments, sinó trobar alegria en l'anonimat. Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, a pesar de tots els desafios, incomprensions i períodes de crisis. Ser feliç no és una fatalitat de la destinació, sinó una conquesta de qui sap viatjar cap a dins del seu propi ésser. Ser feliç és deixar de ser víctima dels problemes i tornar-se un actor de la pròpia història. És travessar deserts fora de si, mes ser capaç de trobar un oasi en el recondito de la nostra ànima.
Ser feliç és no tenir por dels propis sentiments. És saber parlar de si mateix. És tenir coratge per a oir un ,No!. És tenir seguretat per a rebre una critica, encara que sigui injusta. És besar als fills, acaronar als pares i tenir moments poètics amb els amics, encara que ells ens fereixin. Ser feliç és deixar viure a la criatura lliure, alegre i simple que viu dintre de cadascun de nosaltres. És tenir maduresa per a dir: Em vaig equivocar!. És tenir la osadia per a dir: Perdona'm. És tenir sensibilitat per a expressar, Et necessito !. És tenir capacitat de dir: T'estimo!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada