Les meves mans palpen les teves mans;
plenes de tu, remarquen mon camí.
Els teus records em venen;
i en són tants que res podrà apartar-los de mi.
Els meus batecs, mancats d’un bes pendent, viuen l’enyor feixuc del nostre ahir.
No vull plorar perquè no estàs aquí: el temps endut el tinc sempre present.
El cel m’ha dit, que em guies tot sovint aquells moments plens de joies i plors.
Quan penso amb tu se’n van totes les pors i dins ma ment,
els mots em van venint com un encís que m’apropa al passat;
amb el conhort d’haver-nos estimat.
