Segueixo amb el teu enyor, Encenc una cigarreta i miro al sostre, imagino el reflexa de la llum de la lluna i del soroll del mar, però no puc dormir.
Estic aquí per buscar tranquil·litat, calma, en l’espai i en mi....i no se quan temps a passat, .... i encara no ha sortit el sol!
Ets tu.
Abraça’m, se’m fa tant dolç el teu bes.
Abraça’m, tendrament, no tinc res més.
Et veig un instant i és una festa el record,
el teu deix estrany em torba i em pren el cor.
M’agrada tot el que em fas, el que em dius,
però encara m’agrades més si em somrius.
No t’estiguis mai de dir que vols estar amb mi,
tendre amic....
Hem estat junts, en pau, el temps no existia.
Després més tard ens em quedat tombats mirant els estels,
en silenci, agafats de la mà, aïllats de l’entorn.
De matinada, perduts en el silenci de la nit, hem baixat al port.
Pescadors que tornen....nosaltres asseguts a l’escullera, compartit silencis i mirades.
Pescadors que tornen....nosaltres asseguts a l’escullera, compartit silencis i mirades.
El sol ja surti, per molts comença la rutina de la vida.
Nosaltres seguim absents.
Et dic que sento soledat, perquè? em preguntes i et responc que no ho se.
Potser tinc por de donar un altre pas ?
Tornem a casa, el dia s’ha aixecat, un cafè calent amb complicitat,
Tornem a casa, el dia s’ha aixecat, un cafè calent amb complicitat,
ara no cal que et demani que m’abracis estic enredada al teu cos,
tanco els ulls i em dormo.
No se si he ordenat els meus pensaments però si sento els meus sentiments.
