Sovint sentim a dir que els valents, els que arrisquen, els que se la juguen i aposten per una vida diferent, per crear noves circunstàncies la construcció de les quals es preveu difícil, o fins i tot impossible, són una colla de bojos.
Tanmateix, potser el coratge no tingui res a veure amb la bogeria.
Probablement, el coratge més que la manca de por és la consciència que hi ha alguna cosa per la qual val la pena arriscar-se.
El coratge és força al servei de l'amor i la consciència.
El coratge ens mou perquè creiem que allò que volem fer, canviar, construir té un sentit.
En té tant, de sentit que ens pot portar a afrontar les nostres pors, a plantar cara als dracs interns i externs.
El nostres anhels i el nostre coratge van sempre de braçet.
L'anhel ens invita a créixer i el coratge ens fa créixer.
El primer és la llavor, la potència, la idea;
el segon és l'acció la transformació la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada